Fa pocs dies s'ha mostrat un estudi en el qual es diu que l'ensenya Barça proporciona a la ciutat de Barcelona una xifra marejant de milions d'euros com a projecció turística. Vegin el nombre de visitants anuals del Museu del Barça. Justament ara, quan el Girona Futbol Club acaricia el somni de la màxima categoria del futbol espanyol, i l'UniGirona és el campió de la lliga de bàsquet femenina.
La projecció d'una ciutat va lligada a una sèrie de valors, i el futbol és una eina de primer ordre, que ajudaria l'aeroport de Vilobí, en una etapa de vaques magres, a tenir una revifada de viatgers. Sòria es va projectar molt gràcies al fet que el Numància va estar a Primera divisió.
La rellevància del futbol va més enllà del fet esportiu o dels seguidors, per ser un fenomen social. Un esport que tindrà un lloc a la universitat o als espais de formació.
A meitat dels anys noranta del segle passat, el professor de Geografia de l'Autònoma Enric Lluch, vinculat a Girona, impulsor de l'Enciclopèdia Catalana i germà del pare de la sanitat pública, Ernest Lluch, assassinat per ETA, recomanava un estudi d'Europa a través de mapes sobre aspectes del continent que s'unifica després del mur de Berlín, Fragments d'Europe, coordinat per Foucher. Una de les anàlisis era sobre els títols obtinguts pels equips de futbol: dominaven els anglesos, el Reial Madrid, els holandesos, el nord d'Itàlia i poc els alemanys. Ha plogut, des d'això, però la idea que el futbol engreixa l'economia d'un país és encara una gran veritat.
