Tot Europa ha descobert que té problemes amb els grecs. No són amenaces com la violència de Putin o del gihadisme islamista, però problemes aparentment igual d'indissolubles. Naixeren amb l'euro? L'entrada a la Unió Europea? L'ocupació de Hitler, com li recorden a Merkel els hel·lenomarxistes? La independència de Turquia on morí Byron? O molt abans amb l'Imperi Romà?

Els romans estaven, com nosaltres, fins a la gorra dels grecs, explica Gibbon a La Caiguda de l'Imperi Romà. No quedava res del passat heroic: "Quan recordem la fama de Tebes i Argos, d'Esparta i Atenes, ens costa molt veure que tantes repúbliques immortals es perderen en una sola província de l'Imperi Romà". Els romans no podien refiar-se dels grecs: "Els nadius d'Itàlia ?menystenien el servils i afeminats grecs que pretenien imitar el vestit i apropiar-se la dignitat senatorial romana, mentre no havien encara oblidat els sentiments d'odi i menyspreu que els seus polits avantpassats havien llargament mantingut front als rudes habitants de ponent. Imputaven els triomfs de Roma no al mèrit sinó a la sort. Tenien massa vanitat per adoptar qualsevol institució forana. Mantenint sempre els prejudicis, quan havien perdut les virtuts dels seus avantpassats, feien veure que menystenien els costums poc polits dels conqueridors romans mentre es veien obligats a respectar els seus superiors coneixements i poder. La calidesa del clima els predisposava a gaudir de la forma més intemperada de la tranquil·litat, opulència i animada llibertat, la moda l'única llei, el plaer l'única feina".

Quan els gots envaeixen: "La vista del lloc sagrat hauria d'haver encès alguna espurna d'ardor militar en el pit dels degenerats grecs. Les tropes estacionades per defensar l'estret de Termòpila es retiraren sense intentar contrarestar el pas segur i ràpid d'Alaric, i les fèrtils planes de Fòcia i Beòcia foren cobertes en un no res per una onada de bàrbars. Corint, Argos i Esparta es rendiren sense resistència. El cap dels gots va seguir la seva marxa victoriosa sense trobar cap oponent mortal. La darrera esperança estava dipositada en el general romà Stilicho. L'habilitat i perseverança dels romans finalment prevalgué. La incapacitat guerrera dels grecs era terme d'insult per als altius gots que s'avergonyien de lluitar contra una nació de comediants, mims i pirates".

No serveixen per a la guerra, però tampoc per a la pau: "Els instruments de la ciència i del valor eren igual de febles i inútils en mans dels grecs. La seva reputació i el seu idioma els animava, però, a oblidar la ignorància i a passar per alt el progrés dels llatins. Conservaven amb reverència les obres dels seus avantpassats que no podien imitar. Mantenien una equilibrada i interminable controvèrsia sobre Plató i Aristòtil, però el debat filosòfic aviat degenerà en una baralla airada i personal entre gramàtics"

Els grecs viuen del passat: "La victoriosa Roma fou ella mateixa sotmesa per les arts de Grècia. Aquells autors immortals, que encara comanden l'admiració d'Europa avui, aviat es convertiren en l'objecte favorit d'estudi i imitació". Però com avisa l'emperador Julià: "Ells sols han contribuït a les calamitats del seu país. Segueixen amb les mateixes queixes permanentment en circulació".