Les eleccions d'avui marquen l'inici d'un temps nou en la política fruit del daltabaix del sistema econòmic i social. La revolució que estem fent demana canvi de dirigents econòmics i polítics per definir un nou model. Ara ens trobem en un període de transició, estem a l'inici del canvi i la conseqüència és la fragmentació de partits, la inundació de sigles i missatges que enriqueix i alhora complica la gestió política.

Les eleccions d'avui ens poden portar que algun ajuntament hagi de pactar entre quatre grups, acció en què el país no té tradició ni prou cultura de pacte. Per tant, s'obre un nou capítol en la història en el qual la diversitat d'idees i les concessions poden millorar el funcionament de la cosa pública. Com també el poden bloquejar i impedir que es governi a molts nivells de la política catalana i espanyola. Això és just el que aprendrem en aquesta bugada: si amb el vot que més ens agrada, el del cor, fem que el nostre ajuntament, la Generalitat o el Govern central no puguin governar, haurem après que també es pot votar amb el cap i mirant cap un altre costat. Vull dir que si amb el vot ideològic amb què hem votat el resultat sempre és el bloqueig de les administracions, haurem de pensar que també es poden votar partits o coalicions que no ens agraden però que poden ser més interessants des del punt de vista pràctic.

El millor sistema electoral que resol aquest fet és el francès, que va a dues voltes: aquells candidats que no passen a la segona ronda han de dir als seus electors a qui donen el vot, fruit d'una negociació pública. Els pactes es fan a la llum de tots i el resultat és un govern que pot governar amb la majoria suficient.

Avui veurem com es fa per governar a Barcelona, amb dos grups electorals amb més regidors i amb la resta amb la meitat. Xavier Trias pot necessitar el PSC i ERC per governar en minoria. Ada Colau pot necessitar PSC, ERC i CUP per governar en minoria. Temps difícils. Seria molt més senzill que els votants de PSC i ERC votessin directament a Trias i a Colau, enfortint el nombre de regidors d'aquests dos alcaldables, evitant el risc que guanyi el grup que no és del seu grat.

El que passarà a Barcelona serà una experiència que es viurà a més llocs d'Espanya, a moltes més ciutats i comunitats autònomes. Serà un aprenentatge democràtic, veurem les dificultats de pactes i les virtuts d'haver de cedir programa en benefici d'un altre, però també ens ensenyarà que, si persistim a defensar els nostres, potser qui governa és just l'altre extrem que no volíem. Aprendrem que també es poden votar sigles que mai havíem votat ni hi pensàvem, però que ens calen per evitar que governi el bloc que no suportem que ho faci. Aprendrem que es pot fer el vot útil, encara que sigui tapant-nos el nas.

Aquest aspecte no se cenyirà només a les eleccions municipals. Continuarà en les eleccions a la Generalitat del setembre i a les generals de final d'any. Avui farem el primer aprenentatge. Per suposat, un bon alumne avui aprendria que si es vol tenir majoria suficient en les eleccions de setembre, és molt millor anar-hi en llista única que no pas cadascú en llista separada. No sé si ERC serà prou bon alumne per entendre-ho o encara haurà d'esperar tornar a suspendre en més eleccions per veure-ho però, en fi, després d'una acció sempre ve una reacció si és que un no es nega definitivament en l'acció.

Guanyar les eleccions de la Generalitat per majoria simple de vots -fer-ho només amb diputats no atorga suficient representació internacional pel que es vol fer- implica convèncer gent que mai hauria votat els partits sobiranistes, unes 400.000 persones. Convèncer votants castellanoparlants, amb vincles emocionals amb Espanya, amb parents i amics allà, és força difícil si no es fan concessions que resolguin parcialment aquests vincles. Tinc una estratègia que podria resoldre en part el problema: explicar que Catalunya ha de marxar d'Espanya perquè serà impossible resoldre l'encaix fiscal pel fet que ningú voldrà cedir el que ha guanyat i ningú voldrà pactar una reforma constitucional per fer un estat federal. Per fer-ho cal explicar que Catalunya ha de marxar per tornar a entrar, per propiciar una nova negociació constitucional federal que, si és possible, s'hauria de veure amb més amplitud donant cabuda a Portugal en una república federal ibèrica.

Com que sé que al votant d'ERC aquest argument li fa urticària, per això he començat pel moviment del vot útil. Es tracta de resoldre el problema, i les solucions sovint tenen diferents vies i finals, tants com dóna la imaginació, aquesta virtut tan mancada en els polítics. El que cal és resoldre el mal encaix de Catalunya amb Espanya, no perpetuar la situació pel fet que la solució última no és estèticament la que nosaltres voldríem.

Votar útil vol dir deixar de votar pur, perdre la virginitat, la innocència... però no ha de significar cedir la dignitat, és més aviat deixar l'adolescència per trobar la maduresa de l'adult, una cosa que ja toca després de 35 anys de democràcia. Si podeu, feu la prova, voteu sense respirar, també funciona.