Alcaldables al col·legi electoral

anna rodrígo albertí. fornells de la selva.

Al meu poble, Fornells de la Selva, es vota al centre social, que és un edifici que té dues plantes. A la planta baixa hi ha un vestíbul i un bar, i al pis de dalt hi ha un petit replà que dóna a la sala on hi ha les urnes i les butlletes. I per què és important l'arquitectura del col·legi electoral?

Ho és perquè els alcaldables i possibles regidors el dia 24 eren al replà del segon pis, que no deu arribar ni als 10 m2, just al davant de les portes de vidre que delimiten la sala on es vota. Com que penso que el dia de les eleccions aquest no és el seu lloc, li vaig preguntar a un dels alcaldables si li semblava adient que es passessin el sant dia allà.

I em va respondre que sempre s'havia fet en aquest poble, i que només hi anaven per dir hola i adéu. És necessari anar a saludar els ciutadans que van a votar? I que sempre s'hagi fet, vol dir que és correcte? El dret de vot s'ha de poder exercir sense cap coacció, i és secret. En el cas de Fornells, on els alcaldables veuen qui ha anat a votar i qui no, on fan les últimes salutacions just abans del moment del vot per acabar de fer decidir els indecisos, i on, no en tenen prou d'estar dins el col·legi, sinó que a més es planten just a l'entrada de la sala de votacions, penso que aquests drets queden, com a mínim, difuminats.

Les voreres

i les bicicletes

emili sagrera busquets. girona.

Espero que el nou Consistori gestioni correctament i amb modernitat l'Àrea de Seguretat, Mobilitat i Via Pública, que entenc que fins ara no ho ha fet. Per exemple, la qüestió de les bicicletes que transiten per les voreres, que s'està convertint en un problema de seguretat vial i del vianants. Hi ha carrers, com Emili Grahit, en què hi ha carril bici, on de forma majoritària passen més bicicletes per la vorera on no hi ha el carril-bici que on hi és. En altres carrers sense carril bici, moltes vegades has de baixar de la vorera per una bicicleta que hi transita. La gestió moderna es basa en la prevenció i no esperar que al final els accidents facin actuar la policia municipal.

Una policia municipal que entenc molt mal gestionada i que mai actua preventivament sinó quan els fets els sobrepassen. Estic d'acord que hi ha una tasca punitiva en la policia, que sens dubte han de fer, i que ja la fan; però n'hi ha una altra molt més important que és la tasca preventiva en seguretat vial, i que penso que aquesta no la fan, o no la fan bé.

Qüestió de percentatges

joan boronat lecha. blanes.

Quina "wertgonya" que el govern central amb la prepotència que el caracteritza, imposi percentatges, que si el 25%, que si el 50%, embolicant els infants en la guerra de les llengües. Que quedi ben clar que el català és la llengua autòctona de Catalunya, i amb les seves variants, també de Ses Illes i de la major part del País Valencià, on, sigui dit de passada, tenen tot el dret de denominar com vulguin la nostra llengua comuna. Molts ciutadans nascuts als Països Catalans tenen el castellà com a llengua materna, però va ser, i és, una llengua imposada per forces externes, i per tant, per molt nombrosos i respectables que siguin els parlants, és la llengua dels forasters i de llurs descendents, per moltes generacions que passin. Molts d'aquests nous catalans han passat a engrossir el col·lectiu bilingüe i han après la nostra parla i l'estimen, però altres, de mentalitat colonial, marquen una línia divisòria autoexcloent, i no han volgut integrar-se a la cultura i la llengua autòctones. Espanya sap que, endemés dels col·laboracionistes amb el règim antidemocràtic, la llengua és un obstacle que ens impedeix lluitar junts per aconseguir la independència fiscal i l'eradicació definitiva del franquisme, per això són tan agressius amb la nostra llengua; llur estratègia és mantenir la societat catalana dividida enfrontant els qui volem ser lliures contra els colons espanyolistes i els botiflers. Haurem de continuar aguantant agressions fins al genocidi cultural del nostre poble, potser tres-cents anys més? Ara és el moment que el 100% de castellanoparlants i catalanoparlans ens ajuntem en la lluita, pacífica i democràtica, per aconseguir la independència, que ens farà lliures econòmicament, i de passada, salvar la llengua catalana de l'extermini.

El maltractament

a les dones

maria isach roig. girona.

Em sembla molt malament que encara hi hagi gent que maltracti les dones. No tenen cap dret de fer-ho, tots ens hem de respectar, els homes no tenen per què ser superiors a les dones. I si hi ha dones, noies que pateixen aquest fet haurien de dir-ho immediatament a familiars o persones properes ja que podria anar a pitjor i podrien acabar malament per no haver-ho comunicat abans. En el cas de que ho haguessin comunicat ho haurien de denunciar immediatament. Ho dic seriosament, dones, noies que esteu llegint això i patiu el maltractament per part de la vostra parella o algú altre no tingueu por de comunicar-ho als vostres familiars ja que, com he dit, pot acabar pitjor.