· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

01.06.2015 | 10:54

Bar Plaça Estació de Sils, com ha passat el temps...
VICTÒRIA FÀBREGAS TORRES i ANTONIO TELLO FERNÁNDEZ. SILS.

L'any 1991 l'Antonio Tello, amb molta il·lusió, va obrir el bar Plaça Estació de Sils amb el suport d'en Pere Bruges, propietari de l'antic Can Gravat.

Era un 28 d'abril, dia de l'aplec de les sardanes, ho recordo com si fos ahir; l'olor i l'encant de totes les festes que s'han celebrat a la plaça de l'Estació: aplecs, festa major, llotja, cinema al carrer...

En aquells anys, la plaça era el centre del poble, hi havia molts comerços i tot plegat feia que hi hagués molta vida... A dia d'avui tot ha quedat buit: aquella màgia, la calor del poble, ha desaparegut. Si no fos per l'estació de tren, diria que és un barri fantasma.

Ens han passat els anys molt depressa, però tenim records molt macos, tants... que podríem escriure mig llibre de la nostra vida amb totes les experiències viscudes.

Una de les grans coses és que hem fet molts amics, dels quals alguns s'han quedat pel camí i altres encara els tenim.

Així que, després de 24 anys, l'Antoni i família deixen la que ha sigut la seva casa fins ara per començar un nou camí.

Agraïments per a tots.

Dia mundial sense tabac
fernando guerrero barrio. girona.

L'OMS va declarar el 31 de maig dia mundial sense tabac, amb l'objectiu de conscienciar i prevenir la població dels efectes nocius i les malalties que produeix el seu consum, declarada com una malaltia addictiva i crònica que causa la mort de sis milions de persones a l'any al món, i més de cinquanta mil a Espanya, xifres per les quals convé lluitar sobretot per evitar l'inici del consum als menors i l'abandó d'aquesta addicció als majors.

A Espanya, amb l'entrada en vigor de la llei antitabac, s'ha aconseguit rebaixar fins a un 24% el nombre de fumadors, els ingressos per infarts en un 11% i la mortalitat per malalties cardiovasculars, però són molts els que encara segueixen fumant malgrat aquests consells.
Més d'un milió han aconse?guit deixar-ho, però el 50% de les persones que fumen es preveu que morin a conseqüència del tabac, perdent una mitjana d'uns 16 anys de vida. Amb aquestes dades, crec que val la pena prendre's de debò aquestes recomanacions de l'OMS en benefici de la nostra salut i de la nostra família, ja que el fumador passiu també adquireix aquest risc. La salut és l'essència de la vida, cuida-la!

L'hora de les lamentacions
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Just acabades de passar les eleccions municipals, tret d'alguns municipis amb partits que han tingut majoria necessària per no tenir problemes de negociació i repartiment, n'hi ha uns altres, sembla que bastants, que han obtingut uns resultats molt fraccionats, repartits entre els diferents partits que concorrien a l'elecció. Alguns dels que han perdut la necessària majoria ara es lamenten, pensant què és el que han fet malament per haver perdut la confiança dels electors. Però, clar, a bona hora! Era quan tenien el poder que havien de pensar-hi, ara ja no hi són a temps, tot i que alguns encara no es volen donar per vençuts, i intenten fer pactes -alguns de ben heterogenis- per sumar prou escons i fer la guitza als guanyadors.

Això darrer, als que no estem posats en política, i que l'únic que pretenem és que tot funcioni ordenadament i correcte per a tothom, sense estridències, ens costa d'entendre. Si un partit -ens agradi més o menys- ha obtingut més vots, malgrat que no en tingui prou per arribar a la majoria, no hauria de ser el guanyador? Cas contrari, si li prenen el lloc, és quan els que l'havien votat pensen de què han servit els seus vots, i se senten decebuts. No seria millor fer, com en altres països, una segona volta?

Bé! Ja sabem que és picar ferro fred, doncs si costa tant d'arribar a un acord entre tots els partits en el debat per aconseguir fer una nova llei electoral, què podem dir-hi els ciutadans de carrer? L'únic que podem demanar és que tots els nous consistoris arribin a abastar el millor acord possible, oblidant rancúnies i prepotències, i que en lloc de discutir-se, uns pensin més en el bé del poble i els altres a reflexionar en allò que havien d'haver fet i no han fet. Ara toca deixar actuar els nous, donant-los un vot de confiança, i si no ens acaben de convèncer, ja vindran les noves eleccions. És el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema