La Comissió Europea ha presentat recentment la seva Agenda Europea de Migració (AEM) per als propers anys, si bé a diferència dels programes europeus anteriors de l'Haia i Estocolm de moment hi ha un període tancat per al seu desenvolupament i posada en pràctica.

L'AEM troba un punt indubtable de refe?rència històric en les conclusions del Consell Europeu celebrat els dies 26 i 27 de juny de 2014, on es van apuntar les bases del nou programa o agenda en matèria d'immigració a partir de 2015. L'aposta per polítiques que reforcin les migracions legals, amb una estreta implicació del món empre?sa?rial i sindical, i que potenciïn polítiques d'integració que fomentin la cohesió social i el dinamisme econòmic són a la base del programa del proper quinquenni, des de la qual el Consell crida, una vegada més, perquè les mesures que s'adoptin tinguin en consideració i es guiïn pels principis de solidaritat i distribució equitativa de la responsabilitat recollits en l'art. 80 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. En fi, una de les prioritats que s'acorda establir per als pròxims cinc anys a la UE és la de "millorar la gestió de la migració en tots els seus aspectes". En les conclusions només hi ha una menció genè?ri?ca a la potenciació de la immigració qualificada, en tant que les polítiques comunitàries haurien de millorar la gestió de la immigració "abordant les mancances de competències específiques i atraient talent", pe?rò sí que hi ha diverses referències a polí?tiques que aposten substancialment per "més seguretat", ja que no d'una altra manera crec que s'han d'entendre les següents propostes: millora de la gestió de la immigració "abordant amb més determinació la migració irregular, també mitjançant la millora de la cooperació amb tercers països, per exemple en matèria de readmissió; protegint aquells que ho necessiten mitjançant una ferma política d'asil; reforçant i modernitzant la gestió de les fronteres exteriors de la Unió".

La presentació de l'AEM el dia 13 va anar a càrrec de dos vicepresidents de la CE, Frans Timmermans i Federica Mogherini, i del comissari responsable de migració, assumptes d'interior i ciutadania, Dimitris Avramopoulos. La nova AEM va ser presen?ta?da oficialment com un document que esbossa "tant les mesures immediates que s'adoptaran per tal de respondre a la situació de crisi que hi ha a la Mediterrània com els diversos passos que s'han de fer en els propers anys per gestionar millor la migració en tots els seus aspectes". F. Timmermans va insistir en la tesi de la responsabilitat compartida de tots els Estats "per posar a punt una política de migració efectiva". Per la seva banda, el comissari responsable d'immigració va recalcar la importància d'adoptar mesures que frenin l'actuació dels que s'aprofiten de les situacions de necessitat dels migrants, i de posar en marxa "un en?focament global que millorarà considera?blement la gestió de la migració a Europa".

Convé recordar que en la seva compareixença al Parlament europeu el 30 de setembre de 2014 per presentar les seves línies d'actuació, el comissari europeu havia ja assenyalat quines serien les tres línies de treball durant la legislatura: en primer lloc, "fer front d'una manera eficaç a la pressió immigratòria a les nostres fronteres", amb la possible creació d'un sistema europeu de guàrdia de fronteres; en segon terme, la millora dels canals d'accés dels migrants, "atraient treballadors altament qualificats i talents específics al mercat de treball europeu"; per fi, "permetre que les persones viatgin sense controls a les fronteres interiors".

El document comunitari no només aborda, ni de bon tros, la política d'immigració en sentit estricte i relacionat amb l'accés regular i ordenat als Estats membres i als seus mercats de treball, sinó que dedica especial atenció a la política d'asil i a la possible redistribució dels refugiats entre tots els Estats membres, des de la constatació que la polí?tica migratòria ha de basar-se a escala europea en els principis de solidaritat i de responsabilitat compartida. És a dir, d'una ban?da, es tracta de conjugar les necessitats pròpies de cada Estat, que en virtut del que disposa el TFUE té la decisió final sobre el nombre de migrants per raons econòmiques que desitja admetre al seu territori, amb les necessitats col·lectives de l'economia de la UE; de l'altra, es tracta de donar una resposta adequada a escala europea davant l'arribada massiva de refugiats, "amb un mecanisme de distribució dins de la UE dels demandants d'asil (reubicació), portant un nombre més elevat de refugiats des de tercers països (reassentament) de manera legal i segura a la UE, i usant les eines operatives i financeres de la UE per ajudar els Estats membres situats a primera línia".

Els seus quatre pilars són reduir els incen?tius per a la migració irregular, mitjançant un pla d'acció dirigit essencialment contra els traficants de persones; una gestió de les fronteres que permeti tant salvar les vides dels migrants com assegurar les fronteres exteriors de la UE; es planteja la millora del sistema europeu d'asil, s'aposta (encara que crec que aquest plantejament ja era present en bona part dels documents europeus sobre immigració des de la posada en marxa del programa d'Estocolm) pel que es qualifica de "nova política europea en ma?tèria d'immigració legal", que ha de pren?dre en consideració la necessitat d'atreure immigrants qualificats cap a Europa, amb modificacions en la normativa de la targeta blava que així ho permeti, per corregir els dèficits demogràfics conseqüència del procés d'envelliment de la seva població, adoptar mesures ètiques que impedeixin que els països d'on provenen majoritàriament els migrants quedin desproveïts d'una mà d'obra qualificada en sectors d'espe?cial atenció i necessitat per a les persones (el sanitari és el més significatiu), i aprofitar els beneficis de la migració per les persones i els països d'origen, "facilitant, per exemple, transferències de fons més barates, ràpides i segures".

Ara toca el més difícil, passar de les paraules als fets.