o crec que els resultats electorals del 24 de maig sorprenguessin gaire gent, vista la quantitat d'informacions de tota mena que ja anunciaven un canvi transcendental. Ni al PP, que, mal perdedor, ha ensenyat el llautó i ha palesat el seu "esperit democràtic": "Todos contra Podemos", deia Aguirre, perquè "destruirá la democracia". Projecció pura!

Hi ha tres factors en el rerefons de la desfeta pepera: la convicció de Rajoy de pertànyer a l'elit, als "hombres de buena estirpe", com els qualificava ell el 1982, en un article on justificava que hi havia persones predestinades a dirigir les altres. I ell és un "conducator". N'hi ha prou amb "ser-ho i ser-hi". El segon factor és la seva incompetència. No fer mai res no és una tàctica: és que no sap què s'ha de fer. Ja ho deia aquell: "En la vida, com en les grans tempestes, allò que més sura són els suros". I darrera: la política neoliberal dictada pels llestos de la confraria, espanyols i estrangers, que ha provocat els fets que descriu el recent informe sobre la pobresa. El que sorprèn és que s'hagi aguantat tant.

I aquí, a casa nostra: pot sobtar algú que la gent s'hagi atipat de "retallades", de corrupció, de corrupteles, d'emmascarar situacions anòmales sota la bandera independentista, o d'exigir fidelitats a canvi de futuribles mai ben explicats? En unes eleccions municipals, amb llistes tancades, no s'hi val a treure pit pels vots aconseguits. El que compta és qui puja i qui baixa. I lligar caps. El 15-M ha passat factura i ha posat algunes coses al seu lloc. Independència, sí! Però treballada amb paciència, coordinació i transparència. Amb polítiques socials com cal. No les d'ara.