· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

02.06.2015 | 09:19

E-park i Ajuntament de Girona: aneu-hi amb compte!
Xavier Serra Besalú . girona.

He fet servir sovint el sistema informàtic per pagar l´aparcament al carrer que l´Ajuntament de Girona ha acordat amb «E-park». I «semblava» funcionar: còmode, no calen tiquets, etc. Però té forats!

Mirin: si són «residents a Girona» o poc experts en «presa accelerada de decisions» per triar opcions, no els compensa. L´«E-park» indueix a error, ja que és una aplicació mal dissenyada que t´orienta a pagar el que no toca.

A mi m´ha costat un disgust familiar, desatendre obligacions urgents, una multa injusta de €50 (clavada pel controlador núm. 98003, el 29 de maig a les 18.17 h) i més de 25 minuts de trucades.

Ara mateix veig la concessió municipal a E-park com un «negoci pesseter». A més, he comprovat que certs responsables del Departament municipal de Multes no són més que simples peces «d´un engranatge gens humà». Persones que pots intentar trucar i explicar-los què passa i que... «es fan els suecs».

Ras i clar: «E-park» distingeix entre «Residents a Girona» i «Estacionament de rotació», opció palesament confusa. Oi que si «sóc gironí» dec haver d´escollir la primera? Doncs... compte! És una «trampa birmana».

El controlador núm. 98003 em va clavar una multa, sanció deguda a la «incompetència» del qui –a l´Ajuntament– ha validat l´aplicació «E-park». Durant mesos mai m´havia passat: ara, em diuen que –contra la veritat– no he d´escollir «Resident a Girona».

M´he queixat i ho van entendre, però fins ara no es mouen ni un mil·límetre: llamp de mals «funcionaris»! Si els calen dades o exemples del que exposo, els els puc enviar (@xserra); m´agrada compartir.

A veure si els ciutadans som tinguts en compte, d´una vegada, al nostre país, ­senyor alcalde!

Miracle no, professionalitat
Cristina Vilà. CASSÀ DE LA SELVA.

El dilluns 25 de maig a primera hora del matí la meva sogra, la Rosita, quan es va llevar va caure a la seva habitació i no va ser fins vint minuts després que el seu marit la va trobar allí, sense poder comunicar-se ni moure´s.

Els dijous 28 de maig a les cinc de la tarda la Rosita s´acomiadava del personal de la cinquena planta del Trueta (planta especialitzada en ictus) agraint-los el tracte rebut i baixava al pàrquing pel seu propi peu, de bracet d´en Josep.

70 hores; la primera la més vital. Gràcies al servei d´emergències 112 que va enviar immediatament una ambulància medicalitzada. Però és que abans que arribés l´ambulància, els municipals de Cassà de la Selva ja havien avisat al personal mèdic del CAP, que en pocs minuts varen ser a casa. Per tant, gràcies als municipals i gràcies als metges del CAP per la seva professionalitat, rapidesa i predisposició.

En una hora la Rosita ja entrava en el protocol de tractament d´ictus del Trueta. L´espera a urgències es va fer llarga tot i que una neuròloga, de la qual no recordem el nom, ens va informar que li aplicarien un medicament molt agressiu per diluir el coàgul i que anaven al màxim. Hi havia riscos però valia la pena assumir-los.

El dilluns al vespre, ja a planta, ni ens reconeixia ni es podia comu­nicar. Després de les primeres 24 hores va començar a contestar algunes de les preguntes que li plantejaven els neuròlegs que passaven a visitar-la (sempre les mateixes preguntes) i ens va comen­çar a reconèixer. A partir d´aquí, una evolució màgica i fantàstica: zero seqüeles en mobilitat i un ampli marge de millora per davant pel que fa a la parla i la comunicació en general.

Podríem parlar de miracle, pe­rò realment jo no hi crec, en els miracles. En els moments actuals en els quals les retallades econòmiques han afectat tan directament l´àmbit de la sanitat, nosaltres podem afirmar que amb uns professionals mèdics i sanitaris com els que tenim estem segurs i només els podem dir: «Moltes gràcies, vosaltres sou els que heu donat aquesta segona oportunitat de vida a la meva sogra».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema