França musulmana

02.06.2015 | 09:19
França musulmana

He llegit Submissió, de Michel Houellebecq, i encara que no sigui una gran novel·la, es llegeix amb força gust, un llibre a la tradició, tan francesa, del debat d'idees i filosofies -una mica en l'estela de Voltaire- on hi ha poca acció i quan n'hi ha, el protagonista que, com nosaltres, no entén res ni el que passarà, fuig de París i es refugia a Rocamadour. El llibre compleix, a més, el criteri que s'autoimposa Houellebecq: que hi sigui present l'autor. I ho és, gairebé en cada línia, potser massa, tot i que, sobretot al principi, abundi l'humor, de vegades fred com un escalpel i, d'altres, veritablement divertit com quan aborda un tema que podria enunciar-se com "Pornografia i qüestió nacional".

Com que vivim en un país de trinxeres, la gent, fins els il·lustrats, sol despatxar a un autor de manera sumària i així no ha de llegir-lo. Aquest personatge homòfob i masclista, consumidor de putes, refractari al bonisme de la correcció política i a les seves prèdiques humanistes que, en el súmmum de la depravació, fins fuma (i que està massa enganxat, porus a porus, a la mateixa pell del que narra ), aquest subjecte sense nord i solitari, temorós de la vellesa i el deteriorament físic, incapaç d'una relació duradora, pot irritar, però com altres supòsits reaccionaris amb cap, ens ensenya molt. Una novel·la és un complex encreuament de textures que neix de la sembra d'un cristallet, d'una llavor o pregunta: I si passés això o allò altre?

I Houellebecq ens enfronta a una França en què guanya les eleccions, per poc, un líder musulmà moderat i llest, que sap atreure els petrodòlars, deixar al seu aire als cristians i donar garanties als jueus. Un líder que no ataca a ningú, però que tracta d'atreure a tothom, que se serveix de la convicció d'uns i de l'interès dels més i que aposta per l'islam de cara al futur perquè hi ha més fam de transcendència i seguretat de la qual se sol admetre i perquè és una religió més simple que el catolicisme barroc o que el subtil, sinuós i fumat budisme. Curiós, oi? Doncs això ha sortit del seu cap.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema