Els filòlegs saben que cada por, per rara que resulti, té una paraula que la designa. Terror al vi? Enofòbia. Pànic a viatjar en tren? Siderodromofòbia. Aversió a la sogra? Penterafòbia. Si a algú li fa fàstic que la mantega de cacauet li toqui el paladar, pateix aracibutirofòbia. I la fobofòbia és el que patia el president dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt: la por de la por.

La llista és tan llarga com sorprenent. Amb tot, el fet que no hi hagi un mot per a una emoció no significa que no existeixi, i viceversa.

El psiquiatre Isaac Marks ja va demostrar que reaccionem de manera difererent a les distintes fonts de temor, i també que cada resposta és apropiada per al perill que se'ns presenta. La millor prova que les pors són manifestacions de la nostra capacitat d'adaptació a l'entorn, i no defectes del sistema nerviós, és que els animals que han evolucionat en illes on no hi ha depredadors no mantenen cap precaució i són preses fàcils per als nouvinguts.

Per tant, no pateixi pels companys ambiciosos o els caps hiperexigents; ens fan millors.