algú diu que no som en una època de canvis, sinó en un canvi d'època. Ho corrobora el fet que comença a sortir gent disposada a renunciar a part del seu salari, com els diputats de la CUP, o la mateixa Ada Colau, que ha promès cobrar molt menys que el seu predecessor a l'alcaldia de Barcelona. José I. González Faus, nou premi Emmanuel Mounier, afirma que tot el que tens quan ja has satisfet les necessitats bàsiques ja no et pertany. I una sèrie de regidors de ciutats com Barcelona, Badalona, Navàs, Cornellà, Badia, entre altres, han afirmat que si l'empresa Telefònica no deixa d'explotar els treballadors ells, des dels ajuntaments on ara manen, no renovaran el contracte a la totpoderosa multinacional. Efectivament, la gent anem descobrint que la felicitat no necessàriament passa per acumular més capital i béns, per tenir més i més que l'altre. Un cop cobertes les necessitats bàsiques, la felicitat, que sempre és relativa, pot dependre del teu nivell de formació cultural, de la teva capacitat d'estar amb la família i els amics, de la satisfacció d'implicar-se en projectes i accions de millora social. Així de simple i així de complicat.
