· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

03.06.2015 | 11:01

Girona FC
CÈSAR ALBALADEJO cano. GIRONA.

Era la temporada de futbol del 2008/09 quan amb la família vàrem arribar a la bonica ciutat de Sant Sebastià;?ens va cridar l'atenció en veure a les balconades i finestres de moltíssimes vivendes i edificis la bandera blanc-i-blava amb l'escut de la Reial Societat; la ciutadania va voler demostrar el seu suport a l'equip de Donosti perquè pugés de Segona a Primera Divisió, com així va ser. En aquests moments l'equip de la nostra ciutat, el Girona FC, és a un pas, o a un partit, d'aconseguir després de 85 anys una fita històrica, és a dir, pujar de Segona a Primera Divisió del futbol espanyol.

Passejant per la ciutat observo la indiferència majoritària de la ciutadania en no manifestar el seu suport de manera evident, és a dir, fer el mateix que varen fer molts ciutadans donostiarres, en aquest cas posar la bandera blanc-i-vermella del Girona FC als edificis de la ciutat. Crec que per als jugadors i cos tècnic seria una motivació sentir que la ciutat està amb ells i en certa manera un reconeixement i mostra de gratitud dels aficionats al futbol per la gran temporada que han dut a terme.

Han fet el doblet
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

«Altra vegada els tres germans Roca/ - talment com aquells cinèfils Mosqueters-/ un cop més, ja per segona vegada,/ dels restaurants del món, han quedat primers.// El Celler o Restaurant és un de sol,/ però els que el condueixen són tres,/ cadascun d'ells hi aporta el millor,/ com a cuiner, tastavins i pastisser.// Varen néixer d'una mateixa soca,/ regada per un mateix jardiner,/ per tant s'han nodrit amb la millor saba.// Montserrat i Josep, pares dels Roca,/ a la cuina i al bar, fent-ho molt bé,/ foren l'embrió del que són ells ara.// Del tradicional restaurant patern,/ mamaren l'estima a la professió,/ i fou partint d'aquests sòlids fonaments,/ que han esdevingut els millors del món.// Han convertit la seva tasca en art,/ cadascú dels tres en la seva vessant,/ i un altre aspecte a ressaltar,/ és la seva unió, en tot el que fan».

Els tres germans Roca, en Joan, en Josep i en Jordi, amb el seu bon fer, la seva professionalitat i el seu art, han posat, un any més, el seu Celler, al capdavant de tots els restaurants del món. Girona els ho ha d'agrair perquè, gràcies a la seva bona feina, han donat a la nostra ciutat un prestigi mundial. Felicitats i per molts anys!

El somni de jugadors, entrenadors i pares
M"NICA PI CASADEVALL. PALAM"S.

En nom dels pares i familiars de
l'equip cadet de l'Escola de futbol
Calonge-St. Antoni.
Jugadors, entrenadors i pares te?níem un somni: l'ascens a prime?ra divisió. Sabíem que seria difícil, però que amb confiança, motivació i talent tot era possible.

Aquest cop la victòria no s'albirava de feia jornades com l'any passat. Aquest cop la victòria s'ha aconseguit a l'últim partit.
Alfons i Sergio, gràcies per haver donat als nostres fills valors de fut?bol i deixar-nos compartir els resultats de la vostra feina.
I a vosaltres, jugadors, dir-vos que no hi ha millor reconeixement que el que heu aconseguit i que us ho mereixeu de totes totes.
Seguiu així! 1,2,3 Escola.

Lloguer de pisos a estudiants estrangers
Susana Pla Barceló. girona.

És cert que el nombre d'estudiants estrangers ha crescut a Girona en aquests darrers anys, tenim per exemple el cas dels estudiants francesos al centre Euses de Salt. Ara bé, la ciutat té una assignatura pendent: establir un protocol d'actuació quan aquests estudiants no respecten ni els veïns ni l'immoble ni el mobiliari urbà. No n'hi ha prou de demanar-los un document d'identitat i d'avisar-los que no es pot fer soroll més enllà de les 10 h de la nit. Aquesta és l'actuació de la Policia Municipal. I què succeeix quan fan festes de botellón dins de l'immoble, concretament al hall de l'edifici, quan llancen objectes des de la terrassa al carrer: gots buits d'alcohol, llaunes, cigarretes enceses sobre les capotes dels cotxes o altres? Qui els multa quan fan pipí als portals dels edificis i escampen l'alcohol per tot arreu? O quan truquen a qualsevol intèrfon perquè van tan col·locats que no saben a quin pis van? Hi ha uns quant veïns que com nosaltres pateixen aquest malson constant. Si el problema és que no serveix de res multar-los perquè la majoria no té obert cap compte corrent, cosa que dubto, demano, a qui correspongui, que trobi una solució. Em nego a donar-los la raó quan pensen que aquí no els passa res. Se'n riuen de nosaltres perquè quan la policia se'n va, continuen la festa i el descontrol. Saben que als seus països, quan hi ha un aldarull, la policia actua en conseqüència. No vulguem fer creïble el lema: Spain is different, un lema que té darrerament connotacions positives, segons diuen.

Gràcies, Marta
Dolors Cassany i Riera. girona.

Ahir vaig viure una experiència impressionant, que passa poques vegades a la vida. La Marta, amiga de les meves filles i una més a casa, amb 24 anys ho ha deixat tot per fer-se monja de clausura, concreta?ment carmelita descalça. Us haig de dir que tot i ser una persona creient i practicant, humanament tot això em supera moltíssim. En una societat on funcionem més per la comoditat que per la llei de l'esforç, on és molt senzill criticar el que diuen o el que fan els altres, on en moltes ocasions no som capaços de respectar al de davant perquè pensa diferent de mi, una noia de 24 anys és capaç de deixar-ho tot i tancar-se en un convent del qual no sortirà mai més. Una boge?ria? Sí, penso que sí, però una boge?ria motivada per una fe molt profunda i un convenciment màxim que aquest és el camí per ser feliç, com deia Santa Teresa:?«Quien a Dios tiene nada le falta ¡Sólo Dios basta!». Vàrem plorar molt tots els que hi érem, però ella no va parar de somriure ni un moment. Quin exemple de generositat tan extraor?dinari. Tot i que humanament és incomprensible, espiritualment és una injecció de fe que vull agrair des d'aques?tes línies a la Marta, tot i saber que ella no veurà mai aquesta carta.

Carrils bici de Girona
MANEL CAPARR"S RAMOS. girona.

En primer lloc, voldria felicitar l'Ajuntament de Girona en nom meu i de tots els que practiquem ciclisme, i usuaris de les bicis per l'execució dels carrils que tant feien falta en aquesta ciutat. Dit això, farem una crítica constructiva d'aquests.

En primer lloc, no existeix connexió entre els carrils bici, ja que de sobte desapareixen durant uns metres sense la unió entre ells (això només ho he vist aquí). En segon lloc, s'han posat senyals de «cediu el pas» en moltes sortides de pàrquings, o altres llocs on haurien de ser a l'inversa. En tercer lloc, molts passos de vianants es fonen amb el carril bici que comparteixen, sense quedar delimitats, la qual cosa provoca un caos entre bicis i vianants. A més, molts sense desnivell per pujar o baixar de les voreres. En quart lloc, molts canvis de sentit són de 90º en comptes de fer un revolt progressiu. I en cinquè lloc, on són els aparcaments per a les bicis? Per això dit, donem un suspès a la planificació dels carrils bici a Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema