No ets del Girona si... fa uns anys no canviaves de porteria a la mitja part per anar darrere la porteria on atacava l'equip. No ets del Girona si, almenys una vegada, no has vist un partit des del Palco dels Sastres. No ets del Girona si almenys no has passat fred o has aguantat pluja o has vist el Girona jugant a l'«infern» de la Tercera. No ets del Girona si no has menjat els caramels Darlyns que es venien a les grades. No ets del Girona si no has vist jugar en directe les nostres figures com Isidre Sala, Julià, García Castany, Delfí Geli... o fins i tot l'extècnic de l'Espanyol, Paco Flores. Que cadascú triï, com vulgui, com és del Girona. Però això sí: No ets del Girona si l'any vinent, si acabem jugant a Primera, no vas a favor del Girona quan el Barça visiti Montilivi. Això sí que és ser del Girona. La dualitat Barça-Girona no és possible. La influència del Barça ha acabat fent molt mal al sentiment i a l'arrelament. Cadascú que ho porti com vulgui, evidentment, però la temporada vinent si es consuma diumenge l'ascens, cal animar el Girona.

P.D.: Dedicat al meu pare Ernest i al meu amic Jordi. Enyorats i estimats. Ells sí que eren del Girona.