· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

05.06.2015 | 10:31

Felicitació del barri de Domeny, Pla de Domeny i Taialà
a la família Roca
Seo Ruiz. presidenta de l´associació, en nom de l´associació de veïns Domeny, Pla de Domeny i Taialà.
Els veïns del barri de Domeny, Pla de Domeny i Taialà ens sentim orgullosos de compartir veïnatge amb la família Roca-Fontané. Vagi per davant la nostra felicitació als germans Roca per revalidar per segona vegada ser el millor restaurant del món, també fem extensiva la felicitació a les seves dones, fills/es, pares i personal del restaurant.
Arribar a ser el millor restaurant del món no és feina fàcil i només és pot aconseguir integrant en la forma de treballar una filosofia de vida fonamentada en uns valors que avui semblen una mica oblidats i que aquesta família ens fa tenir molt presents: respecte a les tradicions, als avis, pares... Treball, constància, esforç, humilitat...
Aquesta família ha influït i està influint en la vida del barri de moltes maneres: ensenyant als nostres fills/es que siguin quins siguin els nostres orígens es pot arribar on ens proposem amb perseverança, tenacitat, constància i amb la feina ben feta. Aquesta és una influència no tangible però molt important. No és fàcil trobar avui en dia referents que representin tot allò que ens agradaria tenir a casa. Una altra influència més tangible han de ser els arranjaments que creiem que s´haurien de fer al barri. Un bon entorn és important per l´adjudicació del guardó que han aconseguit i la ciutat l´hauria d´afavorir.
El Celler de Can Roca, el restaurant Can Roca i el seu entorn són dos punts molt visitats i fotografiats de la ciutat, és per això que fa quatre anys que reivindiquem fer-hi uns arranjaments. Esperem que ara i després d´aconseguir revalidar ser els primers del món el nou consistori tingui a bé reprendre les gestions necessàries per portar a fi aquestes tasques. També pensem que són uns veïns insignes i que mereixen per part del barri i la ciutat un reconeixement especial. Aprofitem per proposar que el consistori faci bo aquest reconeixement posant el seu nom a algun carrer o plaça del barri.

El veritable ascens
Marc Requena, Marc Vela, Ignasi Prádanos, Guillem Tarradas i Lluís Serras. Girona.
Estem a una jornada d´acabar la Lliga i el fet que el Girona FC estigui en situació d´ascens directe és un èxit esportiu rotund. El que han aconseguit els jugadors, cos tècnic (i directius) ja és un miracle. Evidentment, toca jugar i certificar l´ascens per evitar la promoció. Havent gaudit, patit, cantat (poc) i animat el Girona FC, sentim que hem d´agrair-vos a tots la feina feta. Mai oblidarem la temporada que ja queda, de moment, com la millor de la història del nostre club. 
Els firmants d´aquestes línies som socis i habituals a l´estadi des de fa deu anys; coneixem una mica com funciona el club, Montilivi i els gironins.
Com a gironins volem transmetre que qualsevol altra ciutat d´aquest país, en la nostra situació, estaria engalanada amb banderes i bufandes blanc-i-vermelles, perquè està en joc entrar en l´elit del futbol professional. Estem competint amb ciutats que tripliquen en ciutadans la dimensió de Girona, i això hauria de comportar més compromís per part de tots. Per això animem els lectors i els seguidors del Girona FC a disfressar la ciutat amb els nostres colors, anar el diumenge a Montilivi i marcar  el primer gol per correspondre així als homes de Machín.  Malauradament, però, el nostre club és el segon equip de la ciutat i som conscients que la massa social avui és poca. Fàcilment es pot deduir quin és el primer. Depèn dels gironins poder aprofitar aquest regal, donant suport al club de la nostra ciutat i revertir la situació, aquest seria el veritable ascens per al nostre club. No estem tan lluny de fer-ho!
Per això, malgrat que la tan desitjada aventura a la Lliga BBVA pugui ser breu, cada any, les oficines del club resten obertes durant tot l´estiu i els gironins hem d´entrar-hi i adquirir el nostre abonament, també a la Segona Divisió. Nosaltres sí hi serem!

Què sabrà el PP de llibertat d´expressió?
JOSEP  MARIA  BOSCH. GIRONA.
Aquests darrers dies, han tingut lloc dos esdeveniments ben diferents, que porten el PPartit de corcoll, fins al punt que, per no saber com actuar, actuen de la pitjor manera que saben... més o menys, com sempre. El primer cas és el de les eleccions. No saben perdre ni tan sols fer una anàlisi mínimament objectiva del perquè dels seus resultats. El segon cas és el de la xiulada al Camp Nou: Pot ser que el Ministre de Cultura hagi estat tan dolent i tan ràpid de reflexos, que els hagi tornat ximples de cop? Està clar que qualsevol persona amb tres dits de front el que faria és analitzar el perquè de la xiulada. Doncs no, ells el que volen fer és definir per Llei el que és i el que no és llibertat d´expressió. I, està clar, llibertat d´expressió és, ni més ni menys, tot allò que no molesti el PP. Com pot un partit polític ésser tan cec? Com es pot ésser tan ignorant? Aquest partit no és, ja, tan sols un perill per a la democràcia... és que és un perill, fins i tot, per a la cultura col·lectiva.
Jo, des d´aquí, animaria el PPartit que es relaxin, estudiïn bé ambdós fenòmens i, no facin més el ridícul ni el facin fer als seus quadres. Massa que l´han fet, massa anys. Finalment, ara entenc per què aquest partit no ha volgut condemnar, mai, el franquisme ni la resta de feixismes d´extrema dreta. És que cada dia són més com ells!

«No em compensa»
Juan Carles Barbé Morillo. Girona.
Aquesta va ser la frase de Carcaño, l´assassí de Marta del Castillo, després que el seu pare li proposés donar-li 20 euros setmanals durant la seva estada a la presó i 18.000€ a la seva sortida a canvi que digués on és el cos de la seva filla. Fa completa vergonya que un pare hagi de fer «xantatge» a l´assassí de la seva filla per poder enterrar-la dignament, i a sobre hagi d´escoltar: «No em compensa»... Això demostra les lleis que tenim en aquest país... I el més fort és que cap partit està, a dia d´avui, amb el pare, varen estar-hi quan la van assassinar, però a dia d´avui ni PSOE ni PP han modificat lleis perquè no passi, tan sols VOX, que no té representació, ha dit que està a favor de la cadena perpètua per a aquests casos... Sento vergonya...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema