Es diu que fa mesos que el ministre de Cultura espanyol, José Ignacio Wert, ha demanat al seu president que li permetés abandonar el càrrec per poder passar a millor vida política. Ja s'entén que, amb la que cau, no ha de ser gens fàcil complir amb l'obligació ministerial d'espanyolitzar mainada, pujar l'IVA d'entreteniments dissoluts, com el teatre i el cinema, on només assisteix gent desvagada i descreguda, tornar a fer resar a les aules, eliminar matèries avorrides i casposes que ja no s'estudien en cap institut europeu, com la filosofia o la música, i aconseguir fer quadrar el cercle del temari d'Història d'Espanya fent desaparèixer el nacionalcatolicisme, que és ben sabut que és una faula històrica inventada per maçons, rojos i separatistes. Rajoy, però, no li ha acceptat la dimissió, encara, i li ha demanat que s'esperés una mica. Deu ser ben bé, només, per ganes de molestar (de molestar el ministre; no pas a nosaltres, que n'estem ben cofois i no sabríem sinó dedicar-li carantoines).

El llegat legislatiu que deixarà el ministre quan plegui és incommensurable. Costaria de dir quina haurà estat la seva llei estrella, la que haurà tingut conseqüències més devastadores o haurà provocat més protestes: l'IVA cultural?, la reforma de la llei d'educació?, la reforma de la llei de propietat intel·lectual? El ministre és un tot terreny i té un olfacte d'autèntic depredador, que li permet ensumar a hores lluny la presa més fàcil, la víctima més suculenta.

És ben sabut que Wert s'ha pres com una cosa molt seriosa la lluita contra la pirateria. Des de principis d'any, s'ha començat a aplicar una nova llei de propietat intel·lectual (aprovada heroicament pel Partit Popular en solitari, amb 144 vots de diputats indocumentats en contra) de la qual el ministre està contentíssim, tot i que hagi tingut alguna conseqüència de ben poca importància, com ara el tancament de Google News a l'Estat espanyol. La llei es mostra decidida a combatre, amb multes de fins a 600.000€, les pàgines web que enllacin continguts que vulnerin els drets de propietat intel·lectual. Des d'aquesta tribuna, ja hem mostrat en alguna altra ocasió el nostre parer sobre el caràcter impresentable de la pirateria quan l'objecte piratejat és un llibre (en els casos de la música i el cinema, sembla possible, si més no, estudiar la possibilitat de remunerar els creadors sense que les seves obres hagin de desaparèixer de la xarxa; en el cas del llibre, és molt més complicat). Per tant, d'entrada, que la llei sobre propietat intel·lectual persegueixi els portals de descàrrega de llibres penjats de manera fraudulenta, no ens sembla malament. Arribats a aquest punt, el que resulta del tot sorprenent és que un dels principals infractors (potser el principal) d'aquesta llei, sigui precisament el ministeri que dirigeix Wert. No és cap broma.

La web que actualment disposa de més llibres d'autors catalans amb drets d'autor vigents penjats il·legalment a la xarxa és propietat del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Es diu "Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico" i conté milers de documents digitalitzats procedents d'arxius i biblioteques d'arreu d'Espanya. En principi, aquesta web no hauria de contenir ni un sol llibre l'autor del qual faci menys de 80 anys que hagi mort, és a dir, ni un sol llibre l'autor (o els hereus) del qual encara tingui dret a percebre drets de propietat intel·lectual. Però no és així. Si vostè té ganes de llegir llibres d'escriptors amb drets d'autor perfectament vigents, com Prudenci Bertrana, Carles Riba, Clementina Arderiu, Tomàs Garcés, Joan Teixidor, Salvador Espriu, J.V. Foix, Marià ManentPere Quart, no tingui la mala idea d'anar a la llibreria, que encara els hi faran pagar. Entri a la web de la "Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico" i descarregui's gratuïtament les obres completes del seu autor preferit. El lector ara deu pensar que no val la pena, perquè hi deu haver pocs títols de cada autor, o potser els llibres no s'han digitalitzat de manera completa. S'equivoca. Aquestes coses les fan només companyies impresentables, com Google Books, que tenen la mania de no deixar-nos visualitzar la totalitat (moltes vegades, ni tan sols la coberta... mala gent!) dels llibres amb drets d'autor vigents. Google Books és una empresa endarrerida, que està en contra de la pirateria i procura respectar les lleis de propietat intel·lectual dels països on opera. El Ministerio, no. Exerceix de pirata amb totes les de la llei (les de la seva pròpia llei) i ens ofereix un fotimer de llibres, tots sencers, des de la coberta fins a la contracoberta: una vintena llarga de Carles Riba, Pere Quart o Tomàs Garcés; 17 de Salvador Espriu; 16 de Foix. I anar fent.

Com que la mesura de perseguir els portals de descàrrega il·legal amb multes de centenars de milers d'euros ens sembla molt correcta, només hem d'esperar que el ministre Wert se l'aplicarà i, al llarg de les properes setmanes, retirarà aquestes desenes de llibres il·legals de la web, compensarà els hereus dels drets d'autor de cadascun d'aquests escriptors pel perjudici econòmic que els hagi causat fins ara i pagarà religiosament la multa prevista per la seva pròpia llei.