Els resultats electorals tenen una primera lectura contundent: qui ha guanyat i per quant. I una segona, definitiva: qui pot formar govern i qui no. A Girona, no hi ha cap dubte: CiU ha guanyat repetint resultat i Carles Puigdemont és qui està en condicions de ser alcalde. La resta, en el curt termini, no tindrà gaires conseqüències.

Més enllà, però, de les qüestions pràctiques, és d'interès veure com ha anat en els 19 barris, més o menys definits i, a voltes, desiguals en dimensions i població, en què es divideix Girona. Permet veure fortaleses i debilitats. CiU ha guanyat a 11. Molt bé a Carme-Vista Alegre, Eixample Nord i Sud, Mercadal, Montjuic, Palau i Sant Narcís. Bé a Pedret i Santa Eugènia. I més ajustat, a Fontajau. El PSC a 5: ha arrasat, augmentant vot, a Font de la Pólvora i Vila-roja, molt bé a Taialà i Can Gibert i ha recuperat la primera posició al Pont Major. I les CUP, a tres: bé al Barri Vell i Sant Daniel, i molt just, amb menys del 20% i per vuit vots de diferència sobre el quart, a Sant Ponç.

Les dades també parlen de qui queda segon i tercer i amb quines diferències, i ens permeten constatar: 1.- Mentre CiU guanyi a barris com Sant Narcís, Santa Eugènia, Fontajau o a Montjuic i a Carme - Vista Alegre, governarà. 2.- ERC va a rebuf de CiU: treu millor resultat quan a CiU li va molt bé. Es presenta com una força complementària, no com una alternativa. 3.- Malgrat la verbal radicalitat de les CUP, el seu espai està al centre de la ciutat, o a nuclis consolidats com a Sant Daniel, entre les classes mitjanes i competint amb ERC. Com a l'Eixample i a Vista Alegre, on estan frec a frec. 4.- El PSC s'ha enfortit i guanyat vots als barris on es pateix més la desigualtat generada per la crisi. Ha passat de ser transversal, a representar els sectors socials més agredits per les polítiques de CiU i PP.