la celebració de la festivitat de Corpus a la nostra ciutat està documentada des de l'any 1320, però és molt probable que ja se celebrés uns anys abans. Des del seu inici fins a mitjan segle XV, a continuació de la Missa major, que se celebrava a les deu del matí, una processó amb el Santíssim recorria l'interior del temple i les galeries del claustre. Processó que, amb moltes variants, i algunes interrupcions, a causa de guerres o situacions especials, s'ha anat celebrant, any rere any.

L'any 1431 s'establí el contracte per la confecció de la custòdia, que l'any 1438 quedà acabada i hem de creure que aquell mateix any ja fos portada en la processó, processó que ja feia uns anys recorria alguns carrers de la ciutat. Amb el pas del temps la sacra comitiva es va anar completant amb la presència d'uns comparses que prengueren categoria de tradicionals, annexos a la festivitat del Corpus. Gegants, capgrossos, àliga, mulassa... En realitat aquesta comparseria estava relacionada amb la processó però estrictament no en formava part. Desfilaven, obrint el pas del seguici; però anaven davant de la Creu que era la que iniciava la comitiva sacra. Tanmateix aquells estranys personatges entraven en el temple, amb la seva música, els seus balls i l'acompanyament d'un estol de mainada que s'hi divertien, i amb les seves rialles i cridòria trencaven el silenci i el capteniment del recinte sagrat. Fins que l'any 1573 el bisbe Benet de Tocco, escandalitzat per aquell desori, prohibí terminantment l'entrada en el temple de tots aquells personatges de ficció.

En el segle XVI la processó tingué un altre complement. Els drames sacres que s'uniren a la celebració. En les places de Sant Pere, de les Cols i del Vi, es muntava un cadafal i s'hi representaven escenificacions de l'Antic i del Nou Testament. Mentrestant la processó es detenia, procurant que la custòdia amb el Santíssim estiguessin en un lloc decorós, al marge de les escenificacions. La ubicació en les esmentades places de les representacions teatrals demostra que l'itinerari de la processó ja s'havia allargat per tot el que era aleshores el recinte urbà, baixant fins a la plaça de Sant Pere i arribant fins la plaça del Vi.

En el segle disset, i a conseqüència dels aldarulls derivats de la Guerra dels Segadors, mentre se celebrava la processó es tancaven els portals de la ciutat, excepte el de l'Areny i el de França, de la plaça de Sant Pere, que quedaven fortament controlats. Aquest tancament de portals encara es practicà en el segle XIX. Persones d'edat avançada que jo havia conegut en la meva infantesa ho recordaven, i deien que aquesta pràctica era deguda al perill que els segadors entressin a la ciutat per robar la custòdia.

L'any 1869 s'enderrocà el portal de ?l'Areny i el seu cos de guàrdia i també ?desaparegueren les Voltes d'Esparters. Aquesta operació permeté allargar la plaça de les Cols fins la pujada del Pont de Pedra. I a tot el conjunt que en resultà se l'anomenà Rambla de la Llibertat, perdent-se el nom històric de plaça de les Cols. Aquell canvi urbanístic permeté que la Processó de Corpus recorregués tota la Rambla i per la Baixada del Pont accedís a la plaça del Vi. Anteriorment de la plaça de les Cols per arribar a la del Vi no hi havia altre camí que el carrer d'Abeuradors, pel qual havia de passar la processó.

En el inicis del segle XX, amb l'enderroc de la muralla que flanquejava l'Onyar des del Pont de Pedra, s'urbanitzà l'antic carrer del Pes de la Palla, que es transformà en la Rambla Verdaguer. Transformació que facilità que la processó allargués el seu recorregut fins la plaça del Vern, retornant pel carrer de l'Albereda.

El meu record personal, que es pot situar en la segona meitat de la dècada de 1920, fixa l'itinerari de la processó, baixant l'escalinata de la Catedral, dirigint-se al temple de Sant Feliu, entrant-hi per la porta de migdia i sortint per la anomenada de les Caputxines, i pel carrer del Rei Martí arribar al de Bellaire, seguint pel de la Barca, plaça de Sant Feliu, Calderers, Ballesteries, Argenteria, Rambla de la Llibertat, Rambla Verdaguer, Albereda, plaça del Vi, Ciutadans, plaça de l'Oli, Carreras Peralta, Força, Pujada de la Catedral i entrada per la porta dels Apòstols. El seguici es desenvolupava sense interrupcions. Les representacions de Drames Sacres ja eren història passada. Un costum que ignoro quan havia començat i quin sentit tenia, era que en el moment d'entrar el Santíssim a la Catedral es cantava la Salve Regina.

Els anys 1932, 1933, 1934 i 1936 la processó se celebrà per l'interior de la Catedral. I el 1937 i 1938, com es pot suposar, no hi hagué processó.

Suprimides les tradicionals processons parroquials de Sant Feliu i el Mercadal, el bisbe Cartañà volgué que la processó de la Catedral es fes present en carrers de totes tres parròquies. I uns anys el seguici passà el pont de Pedra, i pel carrer Nou arribà a la plaça del Marquès de Camps, i d'allí al carrer Àlvarez de Castro i a la Gran Via, vial que seguí fins a trobar el pont de l'Alferes Huarte i, per la Rambla Verdaguer, recuperar l'itinerari tradicional.

Des de molt de temps abans, la processó sortia a la tarda, i per tant quedava deslligada de la Missa, a diferència de com es practicava en els seus orígens.

L' any 1964 s'iniciava el pontificat del Dr. Jubany, coincidint amb el temps del Concili Vaticà II. El nou prelat tenia molt clar que s'havien de fer canvis en el recorregut de la processó i tenia presa la decisió de no passar per la Rambla. I a més que la processó fos l'acabament de la Missa solemne, que se celebraria a la tarda. En anys successius s'anaren fent canvis d'itinerari. Baixar la Força i per les Ballesteries i per la pujada de Sant Feliu retornar a la Catedral. Un altre any el mateix recorregut però a la inversa. Acabant en una breu celebració davant la porta principal de la Basílica. Un altre any la processó baixà per la Força, seguí pel carrer de Ciutadans i a la plaça del Vi es procedí a la benedicció i reserva del Santíssim. Anant canviant l'itinerari, en una ocasió la processó anà fins la plaça de Sant Domènec i d'allí retornà a la Catedral. Diversos anys el seguici donà la volta a la Catedral, passant pel Passeig Arqueològic. Recorregut que resultava extraordinàriament incòmode pels portants de la Custòdia i del tàlem. Buscant sempre una fórmula menys ostentosa es reduí a l'interior del temple i del claustre. En el centre del claustre es disposava un petit altar on se situava la custòdia, mentre que el Santíssim era portat pel celebrant en el viril, que es col·locava en la custòdia per la celebració eucarística amb la qual es tancava la celebració. Però si bé era la millor manera de disposar una celebració estrictament litúrgica i pietosa, sense teatralitat exterior, el recinte resultava insuficient per encabir el gran nombre d'assistents. I, en anys successius, es canvià el claustre per la plaça dels Apòstols.

Finalment s'ha trobat l'itinerari que podem considerar ideal i que ja fa anys que es manté i sembla que pot tenir un llarg i definitiu futur. El trasllat de la Catedral a la basílica de Sant Feliu té tot el sentit que ha de tenir la celebració del Corpus.