E(RC)quidistàncies

09.06.2015 | 08:36
E(RC)quidistàncies

Un dels resultats d'aquestes eleccions municipals és el notable avenç del sobiranisme més radical, el que no s'està de "romanços" per assolir un estat propi, segons sembla indicar el transvasament de vots de CiU cap a ERC. I molt possiblement ha sorprès als comandaments convergents que aquesta tendència arrelés fins i tot a nivell dels pobles, on sempre es diu que es vota la persona, més que el partit. I si no, que li ho preguntin a en Joan Figueras, proper exalcalde de Cadaqués. La seva, ha estat una legislatura relativament "plàcida", que va assolir amb més del 60% dels vots dels ciutadans, que li van atorgar 8 dels 11 regidors, i en què es guanyà el respecte i l'amistat de pràcticament tothom, tot exercint "el poder" d'una manera veritablement eficaç i responsable (i molt aplaudida), a més de practicar una excel·lent política de comunicació, tant als mitjans tradicionals, com a les xarxes socials. El "premi" que ha rebut per tanta dedicació i compromís, a més del seu inqüestionable posicionament a favor d'una Catalunya lliure i sobirana, ha estat la pèrdua de més de 200 vots, que se'n han anat directament (i indiscutible) cap al recompte del seu únic contrincant, un Josep Lloret més aviat "gris" i desconegut, però d'ERC.

El que preocupa d'aquesta evolució, és l'ús que ERC farà d'aquests avenços. Cada cop són menys els republicans que es recorden del daltabaix que ha causat al país el tripartit. Quan un escolta els joves dirigents d'esquerra, com ara en Joan Plana de Roses, que també ha aconseguit un avenç significatiu "a càrrec" de la coalició nacionalista, no sent paraules de reconeixement o respecte envers un Artur Mas que ho ha apostat tot per convertir Catalunya en un estat independent -des del seu propi "coll"- fins al possible/probable trencament amb els socis de CDC de tota la vida. En Plana en canvi, parla de Convergència amb rancúnia i ressentiment, en un to que no mereixen ni el partit ni els dirigents d'un partit que han apostat fort per un canvi substancial al seu "full de ruta", tot acostant-lo al dels republicans. Del que s'obliden els crítics, però, és que els vots que ara els fan "volar" són només prestats, d'un sector de la població que temporalment prioritza l'independentisme per sobre del seny i la moderació, perquè no s'acaben de refiar de CiU en aquest sentit. Per tant els joves seguidors d'Oriol Junqueras faran bé a deixar de pensar (i de proclamar) que tot d'una tants catalans s'han tornat progressistes a més de sobiranistes, perquè simplement no és cert. I val més que rebaixin el to a l'hora de parlar a un poble essencialment moderat i liberal-conservador, perquè si juguen malament a l'independentisme, aquest pot acabar espatllant-se, perquè, sola, ERC no hi anirà enlloc!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema