El somni de Lucreci

"Fou el crit més alt de les filosofies sobre l'audàcia del Saber Científic, que no sols expressaren el culte a la veritat sinó també la devoció per la humanitat"

09.06.2015 | 08:36
El somni de Lucreci

"Sols els àtoms són immortals" Demòcrit

Aquests darrers anys entre les nostres múltiples lectures tenim diversos llibres de capçalera, que no parem de rellegir i estudiar. El primer La història del temps: del Big Bang als forats negres de S.W. Hawking; també, des de molt jove som lectors de les obres completes del filòsof Spinoza, que són els que ens inspiren per les nostres pintures cosmològiques, obres que expresen la nostra fascinació per un univers dinàmic que es fa, es destrueix i es renova en un etern devenir, segons les dues grans teories filosòfico-científiques, sempre considerades hipòtesis parcials, sempre en transformació. Són la "Teoria General de la Relativitat" de l'A. Einstein, i la "Teoria de la Mecànica Quàntica" d'Heisenberg. I també fa uns mesos, estem llegint els vuit volums de la Contrahistòria de la filosofia de Michel Onfray.

Retornant a la nostra vella passió de seguir estudiant els vells filòsofs presocràtics i els materialistes grecs i romans, durant segles oblidats per les dictadures de l'Església catòlica i pels idealistes Plató, Aristòtil i D'Aquino, no és casual que la primera tesi del jove C. Marx fos dedicada a Epicur, el més criticat dels filòsofs, pels pares i les Inquisicions de totes les esglésies. I el mateix passà amb Titus Lucreci, poeta romà, sobre el qual seran els dos següents llibres que comentarem tot seguit: El Giro de S. Greenblat, un magnífic assaig d'història sobre la vida, obra i repercussions del descobriment del manuscrit "de rerum natura", la naturalesa de les coses, de Lucreci.

A l'any 1417, Poggio, un humanista florentí, descobreix en un remot monestir alemany el manuscrit del maleït i oblidat Lucreci, perdut durant quasi 600 anys; a partir de la nova descoberta se'n faran noves còpies fins a l'aparició de la impremta; a poc a poc serà traduïda a totes les principals llengües d'Europa, la seva visió materialista del món, destinada a alliberar a l'home dels temors dels déus i les supersticions. Lucreci és, doncs, amb els filòsofs Descartes i Spinoza, pensadors com Montaigne i científics com Copernic, Galileu i Bacon, a Giordano Bruno, cremat, els precursors de les noves concepcions científico-naturals de l'Univers i per això mateix els iniciadors de l'Era Moderna.

El darrer gran llibre sobre la mateixa problemàtica és El somni de Lucreci, una història de la llibertat de pensament de Martí Domínguez, doctor en Biologia, professor de periodisme de la Universitat de València i director de la revista científica Mètode, que va ser premiat amb el trentaquatrè Premi d'Assaig Carles Rahola de l'any 2013; així mateix Domínguez ha escrit diverses novel·les inspirades en els vells il·lustrats Buffon, Voltaire i Goethe. La lectura d'aquest llibre ens ha portat a buscar a la nostra biblioteca la primera edició castellana de "de rerum natura" de Lucreci, traduït per l'abat Marchena el 1791, que no es va poder publicar fins el 1892, i reeditat a finals del 1960 per l'editorial Ciencia Negra, dirigida per una sèrie de pensadors marxistes com V. Bozal, J. L. Ballesteros i M. Sacristán. Per tant, davant els Plató, Ciceró, Warron, pensadors al servei del discurs de les oligarquies dominants hi ha la resposta dels rebels que protesten i fan avançar les Ciències Naturals per alliberar els seus pobles. És una paradoxa cultural, doncs, que des de la Girona exgrisa i negra, levítica i clerical, ens felicitem que hagin premiat, l'any anterior, un assaig tan innovador i revolucionari sobre la desmitificació del pensament més reaccionari d'Occident. També recordarem Hipàtia d'Alexandria (305-415 aC), la primera dona científica i filòsofa, santa laica, morta per les seves idees.

El text de Lucreci, De rerum natura, fou el crit més alt de les filosofies gregues i romanes sobre l'audàcia del Saber Científic, que no sols expressaren el culte a la veritat sinó també la devoció per la humanitat. El poema era una protesta contra el manteniment de les supersticions per part dels poders establerts, un intent d'oposar-se a ells. Lucreci intentà una nova pedagogia per educar el poble, centrada en la llibertat de pensament i de crítica.

I acabarem amb la citació amb què s'inicia l'assaig El somni de Lucreci: "L'antiga aliança ja està trencada: l'home sap per fi que està a soles en la soledat de l'Univers; en la immensitat indiferent de l'Univers d'on ha sorgit per atzar; igual que el seu destí, el seu deure no està escrit enlloc, depen d'ell triar entre el regne o les tenebres".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema