Cartes

11.06.2015 | 06:30

L´endemà
jaume casellas i nonó. girona.
«Un Lugo "supermotivat" frustra l´ascens del Girona en el minut 91 a Montilivi», això deia un comentari del diari de dilluns. Desil·lusió, plors, impotència i altres adjectius, tot per voler guanyar amb honradesa i fent las coses ben fetes. Però hem oblidat que hi ha una cosa, que en diuen «maletins», que varen córrer, primer per Sevilla i després per Girona, veient que les coses es posaven bé per a l´Sporting. Som gent honrada, de bona fe, passerells, que anem amb el lliri a la mà, etc., però sí que està molt clar que en aquest món del futbol tot s´hi val, i si no, només hem de veure com d´esquitxat està el màxim organis­me d´aquest esport, la FIFA. No tinc cap dubte que els «maletins» varen córrer, però no es podia fer el mateix, per part de qui correspongués i fer un oferiment a l´equip contrari a la mitja part? No és fer res mal fet, és el que hi ha, i ens hauríem pogut estalviar aquest final vergonyós del llançament d´una ampolla a l´àrbitre assistent, o veure com una colla d´energúmens no deixava sortir l´equip del Lugo. La multa que pot caure pot ser molt més alta del que hauria costat un «maletí».

Els valors del Barça
Lluís Vilà. la bisbal d´empordà.
Em va semblar, si la percepció no em falla, que a alguns jugadors del Barça els costava articular les paraules  durant la celebració del triplet en el moment d´intentar pronunciar els discursos en agraïment a l´afició. Tothom pot fer i pensar el que vulgui però si algú es fa seva la bandera dels valors que enalteixen les virtuts humanes i té com un dels seus principals eslògans ser més que un club, no es predica amb l´exemple respecte tants de nens i els respectius pares seguidors d´un club tan prestigiós mundialment. Els excessos, si es fan, millor en privat.

Avís a Independents
de la Selva (ID)
Josep Ruiz Garcia. REPRESENTANT DE LA FIC
(FEDERACIO D´INDEPENDENTS DE CATALUNYA) A LES COMARQUES GIRONINES. Santa Coloma de farners.
Alerta, perquè l´heu fet molt grossa. Alerta al tres consellers que representants de la FIC (Federació d´Independents de Catalunya), Nadal de Tossa, Salmerón d´Arbúcies i Colomer de Caldes, vàreu facilitar un número de compte que anava a nom d´Independents de la Selva per cobrar del Consell Comarcal de la Selva uns diners que pertocaven a la FIC (Federació d´independents de Catalunya) per la seva representació al Consell Comarcal.
Vàreu enganyar el Consell Comarcal facilitant-li un número de compte que no corresponia al destinatari dels fons que legalment li pertocava a la FIC. Vàreu aprofitar l´enrenou que aleshores es vivia al Consell per encolomar-los una autèntica estafa i us heu ficat en un bon embolic.
Apropiació indeguda, falsedat en document, etc. Podrien ser les accions legals que la FIC podríem emprendre. Ens ho estem pensant. Però no us preocupeu que la gent de la FIC és gent que no arriba a la baixesa moral que heu demostrat, des dels consellers Nadal, Salmerón i Colomer fins al president Garriga i tot pot quedar en una mera denúncia epistolar.
Repeteixo, l´heu fet molt grossa i això hauria de tenir càstig. Si més no el poble ho ha de saber. Això és un resum d´una malifeta que no hauria de quedar impune. No obstant, si algú té algun dubte i vol més detalls sobre l´afer, que pregunti.

Al pintor Lluís Roura
Francesc A. Picas. La Jonquera.
He sentit profundament la mort de Maria Perxés. Ens lligava una sincera amistat. Era filla d´Agullana, com la meva dona. M´havia explicat el calvari de la seva família. La família Perxés fou durament perseguida en els anys de la revolució anarcomarxista de 1936 a 1939. Lluís Roura no ho explica. No sé si no ho sabia, o s´ho ha callat, que és més greu.
La Maria sofrí de petita la persecució del seu pare, que se salvà de la mort. Sis ciutadans d´Agullana foren assassinats. El seu pare pogué passar la frontera i es refugià a Sant Sebastià. Més greu, encara. La seva mare va ser expul­sada del Mas, amb sis fills petits que li ca­bien a la falda. La Maria, un d´ells. El Comi­tè roig la va desterrar a Lloret de Mar. El Mas Perxés fou usurpat pel govern de la Gene­ralitat. Companys se´l feu seu, abans de marxar a França.
El 5 de febrer de 1939 va ser un dia de gran alegria per a la familia Perxés. Companys i el seu govern, vençuts, havien passat la frontera per la Vajol. La família Perxés podria tornar al Mas amb llibertat. Es reu­ni­rien tota la família, tornaria el seu pare. Po­drien recuperar les propietats que els havien usurpat. Les noves autoritats nombraren el senyor Perxés alcalde d´Agullana.
Actualment, citar el nom de Companys al Mas Perxés, com proposen alguns historiadors, és una heretgia, una gran ofensa a la dignitat d´un Mas tradicional, amb flaire de suro. La història d´una família forestal no es pot trepitjar amb deixalles polítiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema