Diumenge, Unió Democràtica te una oportunitat històrica. La de fer un canvi definitiu de pell però també de tripes. És senzill. Els seus militants només han de votar no a aquest insult a la intel·ligència que diuen que és una pregunta però que no serveix per preguntar res. Si diuen no, es podran desfer d'algú que s'ha acabat convertint en un cabdill i al mateix temps desactivaran la seva guàrdia pretoriana, que té força i tentacles a tots els territoris catalans. Una guàrdia pretoriana que a Girona fa dies que pressiona i asfixia militants per convèncer-los que un no a aquesta pregunta, redactada per una ment molt enrevessada, significaria la seva apocalipsi. Duran ha dit que si perd fa?rà un pas enrere. Si es tractès d'algú altre voldria dir que plega pe?rò tractant-se de Duran, ningú s'ho creu.

Unió Democràtica fa temps que no és un partit, sinó que és un lobby. Una formació paparra que viu de xuclar la sang a CDC. A Unió fa massa temps que hi arriba gent que aspira a càrrecs i no pas a canviar les coses. Ara els militants tenen una oportunitat històrica de recuperar el control i les essències d'un partit que Duran i els seus han corromput, com l'aigua estancada, fins a podrir-lo.

A Catalunya hi ha espai per a un partit de dretes de tradició europea (estem massa acostumats a dretes com la del PP inspirada en la tradi?ció de les velles corts castellanes). També perquè CDC, en la seva con??dició d'estranya amalgama, mai serà un partit de dretes clàssic, si?nó una formació que picarà a dre?ta i esquerra en funció del mo??ment i de l'interès. Duran i els seus lobbistes no serveixen per liderar aquest projecte de transformació d'Unió, malgrat que encara no ha emergit dins d'aquest partit un lideratge alternatiu. Ja se sap que les males herbes acaben exterminant el que creix al seu voltant. Però una vegada aflori un perfil polític del segle XXI, li serà relativament fàcil.