Llàstima d´això!

Isabel Álvarez Octavio de Toledo. banyoles.

Sóc una fan del Barça i segueixo amb gran interès tots els esdeveniments d´aquest gran club. Tot i això no entenc dues coses. Prime­ra: que no tingui un bon equip jurídic, ja que si fos així no tindrien tots els problemes legals que tenen. I segona: per què juguen ca­da any la Copa del Rei si els socis no estan d´acord amb aquest senyor i el que representa? Hi ha llibertat d´expressió però també hi ha un codi de bones maneres de saber fer i estar.

És penós veure aquest espectacle.

Processó de Corpus

M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

Un any més a la ciutat de Girona hem gaudit de la Processó de Corpus amb el seu recorregut habitual des de la Catedral a la Basíli­ca de Sant Feliu, un entorn immi­llorable per a un acte tan solemne i de tanta tradició. Molts cants de lloança i pregàries per part dels assistents, balcons ornats amb domassos, tampoc han faltat les catifes de flors -en honor a Jesús Sagramentat- present en el Pa euca­rístic que s´exposa a la Custòdia.

És just que valorem l´esforç que requereix la confecció d´aquestes catifes meravelloses. He tingut oportunitat de parlar amb la Maria­na Casanova que, any rere any, i ja en fa vint-i-cinc, fa el disseny de la catifa que la confraria de Jesús i els Nens realitzen a dins de la catedral, just darrere de l´orgue. Un treball enginyós de tot un equip de persones que donen el seu temps de forma voluntària. No és gens fàcil trobar tanta quantitat de flors, a més, que siguin adequades i amb diversitat de colors per omplir un espai tan gran. Cal enllestir la feina amb promptitud, perquè tot estigui a punt en el moment solemne de passejar el Cos de Crist per recordar-nos la seva presència enmig nostre.

Un referent important

M. Carme Haro Roca. banyoles.

Hi ha records entranyables i jo, personalment, en tinc un d´uns cursos d´Història de Catalunya que vaig fer, junt al meu marit, a Barcelona. Aquests cursos, de cinc anys de durada, començaven per la Prehistòria i arribaven fins al segle XX, visitant monuments o llocs relacionats amb el tema correspo­nent.

Abans de cada visita fèiem una posada a punt a càrrec del professor Eduardo Rojo, persona molt culta, envoltada amb la senzillesa de les persones intel·ligents que no necessiten posar-se medalles perquè les valorin. Ell sempre es va manifestar agnòstic, però ens va inculcar que era un gran error la manca d´interès per la cultura cristiana i el fet de deixar-la de banda, ja que és un referent importantíssim per al món occidental i les arrels de tots nosaltres.

«Xirona»

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Suposo que aquest títol sona una mica estrany, però en argot, és a dir en la part del llenguatge que recull les parles de grups marginals, de l´hampa... significa ni més ni menys que presó. M´explica­va el meu pare que a l´època franquista, quan els alts càrrecs de govern, de la Diputació, el «Gobernador Civil»... venien de fora de Catalunya i això ja ho sabem tots, aquí a Girona hi solien enviar els que no servien gaire, és a dir era una èspecie de càstig tenir com a destí la nostra ciutat i d´aquí va sorgir que ésser destinat a Girona era com si els enviessin a la presó. Abans Girona va arribar a ser grisa i trista, no es valorava res del gran Patrimoni que tenim i que de mica en mica anem descobrint al món

Ara la «Gerunda» romana és una ciutat de moda, moderna i farcida d´atractius. Tenim els millors cuiners del món, un Barri Vell, una Catedral, una muralla, uns carrers que ens recor­den l´època medieval, un Call que és dels millors d´Europa, una biblioteca fantàstica, unes opcions de teatre i concerts variats, per a tots els gustos i edats, una oferta comercial de primera, es filmarà en aquests indret abans ­menystinguts Joc de Trons, que ens ha de portar fama i diners, un equip de futbol (que encara que de moment no ha aconseguit l´ascens directe, jo crec que l´esportivitat i el treball dur) encara poden assolir aquest premi merescut per la trajectòria de l´equip. A pocs quilòmetres de la Costa Brava, amb celebracions que ens catapulten com a ciutat de moda: les flors, Girona 10, Girona Inundart... fan totalment obsolet el nom de «Xirona» i crec que ja les noves generacions ni el saben i aquest és el motiu de la meva carta, que tots els gironins valorem els canvis positius que han transformat Girona com a destí de visitants i que tots lluitem perquè encara seguim fent de la nostra ciutat un focus d´atracció turística i que sigui valorada com un preuat tresor. En comptes de presó ara és gairebé un paradís.

Porta a porta

Martí Oliver i Narcís Casademont. celrà.

Des de fa dos anys a Celrà es fa el porta a porta. Consisteix que cada casa té tres cubells (orgànic, plàstic, cartró i resta), i cada dia, excepte diumenge, se´n treu un al carrer. A partir de les deu de la nit un camió passa casa per casa a recollir-los.

L´Ajuntament vol que tothom recicli bé, i quan una família ha estat un determinat temps fent-ho bé, els donen un petit benefici. Els dies de recollida són: dilluns, dijous i dissabte: orgànic; dimarts i divendres: plàstic; dimecres una setmana cartró, i l´altre, resta; els diumenges es descansa.

Els avantatges que té fer el porta a porta són que el poble està més net (Celrà és un dels pobles que recicla més), no has de fer un recorregut llarg per anar a llençar les escombraries, ja no hi ha contenidors i les bosses per a l´orgànic són compostables i gratuïtes.

Però els inconvenients que hi ha són que quan fa molt de vent, els cubells marxen volant, algunes persones els fa mandra reciclar, i posen les deixalles que no toquen, o bé posen les deixalles l´endemà en un cubell que no és seu. Com que Celrà és un poble que s´està fent gran, les persones que recullen els cubells han de mirar que tot estigui correcte, i per culpa d´això acaben de treballar molt tard.

Nosaltres estem a favor del porta a porta, perquè pensem que és molt important reciclar bé, per tenir el planeta sostenible, és a dir, que no afecta l´equilibri ecològic de la terra. Gràcies al reciclatge, podem reutilitzar els materials usats.