Cosmopolita

12.06.2015 | 00:00

"Potser Chacón era a Miami, el dia de les eleccions, i encara no acaba d'estar al cas del procés
de liquidació accelerada en què
ha entrat el seu partit"

Ara feia una bona temporada que no sabíem res de la Chacón, enfeinada com estava jugant a fer de professora universitària a Miami. Que ningú no es confongui: si Carme Chacón se'n va anar a l'altra punta de món a passejar la cartera de professora va ser simplement perquè, amb el seu migrat currículum acadèmic, cap universitat catalana o espanyola no l'hagués pogut contractar per fer sinó alguna assignatura escadussera a canvi d'una remuneració literalment ridícula. De fet, la senyora exministra consta a la Viquipèdia com a "política i professora universitària" perquè, tot just acabada de llicenciar, se'n va venir a fer classes de Dret a la Universitat de Girona, com a professora associada a temps parcial, mentre anava preparant la seva tesina (la tesi no l'arribaria a escriure mai) sobre el model federal canadenc. Aviat degué adonar-se que, per a la gent de la seva generació, fer carrera universitària en aquest país vol molts esforços i una llarga travessia pel desert abans no s'arriba a tenir una posició mínimament estable i una remuneració més o menys convenient. Casar-se amb un amic de ZP i pujar com l'escuma en l'organigrama del PSOE era, sens dubte, molt més senzill que no pas erosionar els colzes estudiant lleis i escrivint articles acadèmics.
Aquesta setmana, la Chacón ha reaparegut per fer-nos saber dues coses: que té la intenció de presentar-se a les primàries del PSOE per a les properes estatals i que Ada Colau no ha de cometre l'error de "supeditar Barcelona al procés sobiranista" perquè la capital catalana és "una ciutat integradora, cosmopolita, universal". De la primera notícia, no cal comentar-ne res. Si la Chacón continua pensant que mai el PSOE presentarà a la presidència de la nación una cap de files que faci flaire catalana, vol dir que vint anys de militància no li han servit per entendre-hi res. Una cosa és donar la presidència de la Generalitat a un fill d'Iznájar, i una altra de molt diferent la de la Moncloa a una filla d'Esplugues. No fotem. Té tot el dret del món, això sí, de clavar-se la patacada del segle. I nosaltres li aplaudirem la gosadia i la insensatesa.
La segona notícia amb la qual donya Carme ha aterrat aquesta setmana ja és més interessant perquè denota fins a quin punt la bona senyora és d'idees confuses. Això de "supeditar Barcelona al procés sobiranista" ja és tirant a críptic. Chacón ho va escriure dimarts al seu compte de twitter en resposta a la intenció de Colau d'assistir a la propera manifestació de l'11 de setembre i d'impulsar un compromís municipal de la ciutat amb el procés constituent. Quin aspecte, exactament, de la política municipal barcelonina es pot veure afectat pel fet que la seva alcaldessa assisteixi a una manifestació o que el seu consistori aprovi un text d'adhesió a un procés polític iniciat per la Generalitat? Donya Carme parla sibil·linament. La seva piulada oracular es completava amb una amenaça còmica. Si Ada Colau tira endavant aquesta seva supeditació diabòlica, "els socialistes no hi serem". Vatua, com si algú els esperés per fer res, amb 4 representats al ple municipal. Potser Chacón era a Miami, el dia de les eleccions, i encara no acaba d'estar al cas del procés de liquidació accelerada en què ha entrat el seu partit.
Però després ve allò, sublim, de la "ciutat integradora, cosmopolita, universal", que fa la mateixa flaire que aquella altra bestiesa antològica -que convé pronunciar amb els ulls envidriats- de fer triar els fills entre el pare i la mare (l'argument més ximple que mai ningú ha proferit contra el procés sobiranista). Novament, fa aparició la Chacón oracular, la Pítia èbria que pronuncia anacoluts i catàfores que només els sacerdots sagrats d'Apol·lo fan veure que entenen. Què hi pot tenir a veure el cosmopolitisme amb la independència de Catalunya? És obvi. Com és ben sabut, l'endemà de la independència, obligarem la mainada a anar amb esclops i barretina a col·legi (amb la ela geminada ben marcada), els prohibirem que tornin a dir mai més que van al cole, posarem la Carme Ruscalleda a l'aeroport del Prat, a comprovar que no entri ningú al país que no sàpiga fer allioli amb mà de morter, els quioscos deixaran de vendre porqueries sensacionalistes escrites en llengües bàrbares, com The New York TimesLibération, tancarem totes les botigues de roba multinacionals del Passeig de Gràcia i només deixarem que la senyora Maria Gràcia del tercer segona vengui els seus tapets de ganxet i les seves obres mestres de trapillo (que ja no es diran de trapillo, naturalment, sinó de drapet), agents secrets del servei d'intel·ligència catalana interrogaran per sorpresa els vianants i si en troben algun que no sàpiga recitar la llista de títols nobiliaris de Guifré el Pilós, el deportaran automàticament a una illa de Pacífic que comprarem amb les petropessetes que ens donaran els jaciments del Pirineu (perquè a la Catalunya independent, cap cotxe no funcionarà si no és amb benzina catalana). La Chacón fa santament advertint-nos de les conseqüències nefastes que tindrà per al cosmopolitisme barceloní la independència catalana. Ara que ja ens ha avisat, faci'ns el favor: se'ns en torni a Miami a veure si algun dia acaba la tesi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema