resulta que van aterrar a Madrid els suposats senyors Helge Berger i Sebastián Sosa. Cada vegada que els de l'FMI van a un país, aquest ha begut oli, de cop pateix tota mena de xacres. Al primer cop d'ull ja t'adones que els presumptes senyors fan pinta de discapacitats emocionals, que gaire normals no són, que alguna cosa no rutlla al seu cervell. Anem a veure què diuen. Presenten un sospitós informe on diuen el de sempre. Es veu que fa 40 anys Milton Friedman va fer un paper. D'aquell paper n'han fet còpies i més còpies sense que ningú analitzi les conseqüències catastròfiques d'aquelles idees. Ara ho tornen a dir com si fossin lloros. Cal que paguem més pels medicaments, per l'ensenyament públic, per la llei de dependència, per les matrícules universitàries, cal que l'acomiadament sigui encara més barat. Això sí, utilitzen tota mena d'eufemismes, que són exactament tot el contrari del que proposen. Per exemple, diuen que els governs han de protegir la "població més desafavorida". Quan el que volen és llançar les classes populars i mitjanes a la pauperització. Creuen aquestes suposades persones que tothom és burro i que no ens adonarem de la seva baixa capacitat intel·lectual i moral. Preguntats pel frau fiscal, diuen que no es objecte de la seva visita. És clar.
Recorrerem a dues personalitats. Una d'elles el moderat Oskar Lafontaine, que diu que: "On hi ha multimilionaris no hi ha democràcia. Ningú pot guanyar mil milions. Un multimilionari contradiu la idea bàsica que la riquesa es el resultat del treball". Amb els milionaris no s'hi posen, potser perquè la mena de gent del FMI té alts sous lliures d'impostos. La segona personalitat és la més radical de totes les que podem trobar a Catalunya, es tracta de Màrius Carol, amb sòlides arrels, com tothom sap, marxistes-leninistes-colaunianes i director d'un diari revolucionari. Al referir-se al tipus de gent de Davos diu que és aquella "reunió on van gurús dient cada any, entre restaurants de luxe i jornades d'esquí, que el món s'acaba". Referint-se als de l'FMI d'ara diu: "Seria convenient que aquests subjectes sortissin de tant en tant dels seus emmoquetats despatxos de Washington i fessin un volt pel món real: envermellirien quan veiessin com ho passen les famílies i empal·lidirien quan sentissin els seus insults. El sistema està a punt de saltar fet miques i a uns individus no se'ls acut res millor que confondre l'extintor amb el llançaflames. Imperdonable". Si Carol diu això imagineu què penso jo. Si ho escric tancarien el Diari de Girona.
Volen tornar al sistema esclavista grec. Uns pocs rics pòtols. I tots els altres, esclaus, pencant. Això sí, serà tan car anar a les classes dels filòsofs que desapareixeran. Aquí hi va un insult. Poseu-lo vosaltres.
