La fi del diner
i el xip prodigiós
Lluís Vilà. la bisbal d´empordà.
S´estan fent passos per eliminar el diner físic en circulació, Dinamarca és pionera en aquest sentit. Serem absolutament dependents de les computadores, esperem que no hi hagi cap cataclisme cibernètic perquè més d´un es pot quedar sense dinar o sopar. Se suposa que a la llarga també eliminaran les targetes de crèdit per passar a la implantació d´algun tipus de microxip subcutani o quelcom semblant, vaja, igual que els vehicles quan paguen amb la versió de telepeatge dinàmic a les autopistes. Alguns ens vendran que l´objectiu és eliminar el frau i conquerir el paradís, d´altres pensem que si ara som esclaus aleshores ho serem en cada micromoment de les nostres vides i en temps real.
La ignorància
del poble
David Martínez Buch. bordils.
L´Estat espanyol modificarà la seva oferta de graus d´Educació Superior, passant de quatre a tres anys de grau més dos de màster, en moltes ocasions obligatoris per al desenvolupament d´una feina. Això provocarà una reducció de temari i la part d´especialització de la carrera, la qual es traslladarà al màster per obligar a fer aquests dos anys de màster, any que costarà 3.000 € més.
Ara se´ns presenta una oportunitat de canviar el destí que ja ens ve imposat, una nova batalla que haurem de lliurar per tal de no perdre els fruits de les lluites del passat que els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Ens trobem davant una lluita molt complexa, atès que gairebé tota la Unió Europea fa servir el 3+2. Però la diferència entre la majoria de països de la Unió Europea i nosaltres és que els màsters allà són gratuïts. Per tant, hem de lluitar no només contra les institucions espanyoles, sinó també contra les europees. La lluita més imminent és impedir que es pugui establir aquest sistema a Espanya, el qual es vol aplicar a partir del curs 2016/17. Per tant hem d´efectuar una protesta que permeti veure a les institucions espanyoles que no ens volem quedar sense universitat.
Per poder aconseguir una mobilització cal que fem conèixer a la majoria del poble les intencions de l´actual govern, que pretén establir el 3+2 sense generar cap tipus de debat públic, de forma secreta i traïdora. I aquí entrem tots i cada un de nosaltres del poble perquè un polític sense ningú a qui manar no es ningú, si ens deixem dominar per tots aquests polítics corruptes, ens convertim en còmplices de la destrucció dels nostres privilegis, i si tot segueix així d´aquí uns anys hauran acabat també amb els nostres drets i en aquell moment possiblement serà massa tard.
Aliments
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
El malbaratament d´aliments és un problema greu davant de la pobresa existent en l´actualitat. Per aquesta raó considero que a casa nostra s´hauria d´aplicar la mateixa proposta que es va aprovar, per unanimitat, a l´Estat francès. Aquesta normativa implica la prohibició -a supermercats i grans superfícies- de destruir, alterar o llançar a les escombraries productes d´alimentació que han quedat sense vendre, però que continuen sent aptes per al consum humà. Segons aquesta normativa, que forma part de la llei per a la transició energètica, els grans establiments estaran obligats a donar aquest menjar que els sobri a les organitzacions no governamentals que treballen amb gent necessitada. D´altra banda, és execrable constatar com algunes grans superfícies ruixen amb lleixiu els aliments caducats, però encara comestibles, quan aquests productes són abocats als contenidors. Al meu entendre, el menjar de primera necessitat hauria de ser un producte a l´abast del 100% dels ciutadans.
Estereotips que fan canviar el nostre cos
Irina Gay i Nerea Rodríguez. Bordils/Flaçà.
Veiem les actrius i les models com l´estereotip ideal del físic a seguir. En realitat, però, només ens fan repensar-nos a nosaltres, els adolescents, quines diferències hi ha entre el nostre cos i el dels famosos. Això pot fins i tot tenir com a conseqüència un trastorn alimentari.
Des de petits ens han ensenyat les princeses Disney, unes noies primes, altes i amb cintura estreta, que acaben amb un príncep i aconseguint un final feliç. Els següents anys hem vist sèries on les noies joves, boniques, que no tenien el cos ideal, eren les que fracassaven; i al revés, les altres eren les més protagonistes a qui tothom seguia.
D´altres vegades, un fet tan quotidià com passejar pel centre ens pot fer pensar que un cos prim és l´ideal. Els maniquins exposats als aparadors de les botigues ho demostren. Els dissenyadors confeccionen les preces pensades per a persones de talles petites. Tot això pot arribar a l´extrem de produir trastorns alimentaris com l´anorèxia o la bulímia. Aquestes disfuncions se solen desencadenar sobretot a l´adolescència, quan tot això ocupa més que mai les nostres principals preocupacions: haver d´utilitzar talles grans, veure companyes que són més primes, comparar-nos amb els altres... Vaja, que tot plegat només aporta més maldecaps dels que ja tenim en aquesta edat.
La moda de talles grans s´anomena curvy i actualment ja hi ha dissenyadors i marques, com per exemple Elena Miró (que va ser la primera d´Europa a impulsar aquesta tendència), o d´altres més conegudes com Calvin Klein, Adolfo Domínguez o Mango amb la línia Violeta. Cal respectar el nostre cos i el dels altres tal i com és i no deixar-nos influir per la moda i el cinema.
