La defenestració d'Ignasi Agustí

14.06.2015 | 00:00
La defenestració d'Ignasi Agustí

el novel·lista Ignasi Agustí fou soci del meu pare a Destino fins que es convertí al feixisme i a l'Opus, no tinc clar en quin ordre. Al seu diari de 1956 Josep Pla anota la seva trobada amb Agustí al Pireu: "Ens acostem a l'Agamennon on viatja en croisière. M'explica el seu cas". Per cert, Josep Pla hi fa una descripció ben actual dels grecs: "Els grecs són els andalusos dels Balcans".
Josep Pla, de retorn a Catalunya: "Vergés m'assegura que Agustí s'ha tornat boig". Efectivament, de l'alcohol i dels nervis li diu l'editor: "Ja Quintà t'haurà explicat amb detall tots els incidents de la malaltia d'Agustí. Aniré a Madrid a fer el primer tanteig oficial. Proposaré a Luján. Tot depèn de com trobi el (cap de censura) Aparicio que aquests dies ha tingut, de resultes del número mil, un rebrot contra Destino".
Ja era de preveure, però, que no el deixarien passar sense obligar a publicar l'època de Burgos. "Surten dues editorials, l'obligada "los cien primeros números de Destino" sobre Burgos i "la nueva publicación que Ignacio Agustí confeccionaría" i la real "Nuestro número mil"". Pla afegeix un article explicant que hi ha dos Destinos: "La publicación tiene dos períodos. La palabra Destino me pareció una reminiscencia del léxico de José Antonio Primo de Rivera, a quien traté en una época aborrascada y tremenda".
Ignasi Agustí que, recordem, era el director oficial, publica dos números després "El diario de una bandera del comandante Franco: Uno de los más brillantes, valerosos, destacados e inteligentes, a la par que heróicos militares españoles. Militar ejemplar de quien con tanto acierto y responsabilidad empuña el timón de la nave del Estado Español y la conduce por seguros derroteros". Pla anota, desembarcat de Palma: "Destino. Agustí és la pesta negra". El meu pare: "Hem tingut una reunió amb tots els redactors de la casa i tothom està d'acord que no pot tornar i no tornarà". Josep Pla: "Passo la tarda pensant en Destino. Impressionant país de folls corrumputs pel franquisme".
El règim el defensa, diu el meu pare: "Si Agustí està boig o no té poca importància davant del fet que s'hagi tornat franquista. L'article fou enviat al mateix Franco. Ha fet un gran enrenou i a mi em van dir que això produït l'any 1943 jo anava a la presó com una malla". Pla contesta el dia de Nadal: "Estic a la teva disposició, tant si és per marxar com per quedar-nos. Pel que sigui estic disposat a mantenir paràsits franquistes i de l'Opus, de cap manera".
Agustí posa Franco a la portada "Día de la liberación: Hoy 26 de enero es fecha particularmente jubilosa para nuestra ciudad" i signa l'editorial: "No en balde el último acontecimiento grande es la recepción que rendía Barcelona a los que entraban en aquella fecha, a sus libertadores. Nunca fue tan palpable el ensamblaje recóndito y preciso de esos dos elementos sin los cuales no es posible la vida de los pueblos: libertad y autoridad, doble rescate por Franco."
Josep Pla anota: "Vergés explica la canallada d'Ignasi. Indignació general". El règim cedeix i confirma Néstor Luján de director. El meu pare: "La notícia ha produït a Barcelona una autèntica explosió d'entusiasme. Es reben centenars de cartes. Mai hauria cregut que l'Ignasi fos tan impopular".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema