METGES HUMANISTES

14.06.2015 | 00:00
METGES HUMANISTES

"El Dr. Campo observa amb detenció les diferents obres i fa notar amb tot detall traços anatòmics
que difícilment serien descoberts per un profà en medicina"

El Dr. Juan Francisco Campo, a més d'atendre'm professionalment amb eficàcia i resultats més que satisfactoris, m'obsequià amb un exemplar de la seva recent publicació, Los lamentos del silencio. Es tracta d'un recull dels articles publicats en la revista de la Clínica Bofill, però amb la particularitat que alguns d'aquests textos varen haver de retallar-se per tal d'adaptar-se a l'extensió que permetia la publicació periòdica, mentre que en el llibre hi figuren en tota la seva extensió. La temàtica d'aquest llibre és la que escau per ser exposada per un metge humanista, com ho és el Dr. Campo. Una relació entre l'art i la medicina. Artistes i llurs obres vistes i comentades per un metge. I així se'ns dóna a conèixer la relació entre el pintor Goya i el doctor Arrieta. Quines eren les anomalies mentals del pintor i com era tractat pel facultatiu. I com aquests estats d'ànim i les deficiències físiques, com ho era, entre altres, la sordesa, influïren en l'obra pictòrica del famós artista.
S'estudia l'afusellament de l'emperador Maximilià, després del fracàs en la creació de l'imperi mexicà. Escena que va atraure l'atenció del pintor francès Manet, que plasmà la tràgica escena en quatre quadres, els quals presenten entre si variades interpretacions del fatal desenllaç del noble austríac proposat per regir el nou règim imperial mexicà.
Amb tot detall s'observa el desenvolupament de l'estat psicòtic de Vincent van Gogh i la seva influència en el procés de la seva producció artística. Es contempla també la relació entre els episodis de la vida de Pablo Picasso i l'evolució de la seva obra pictòrica.
El Dr. Campo observa amb detenció les diferents obres i fa notar amb tot detall traços anatòmics que difícilment serien descoberts per un profà en medicina, per molt entès que fos en la crítica artística.
Aquests aspectes comentats i tot el conjunt dels que integren la temàtica del llibre acrediten la personalitat professional i humanista del seu autor. Format científicament en les Universitats de Salamanca, del País Basc i de Barcelona, completant els seus estudis a França, a Itàlia i als Estats Units. Amb una àmplia gamma de coneixements que es complementen entre si. En matèries que aparentment es poden considerar distanciades mentre que constitueixen un conjunt harmònic que informa una completa i ben estructurada personalitat. La condició mèdica del Dr. Campo, que és la bàsica i fonamental, s'enriqueix amb estudis de Dret, d'Història, d'Història de l'Art, de Teologia i de Filosofia.
El Dr. Campo no és gironí de naixement, però està totalment integrat a la nostra ciutat i parla perfectament la nostra llengua. La seva activitat professional en l'Hospital Trueta i en la Clínica Bofill, de la qual és ara director assistencial, i la seva àmplia relació social, l'acrediten com un esclarit gironí.
Hem posat el cas concret del doctor Campo; però són molts els metges humanistes. Uns que al marge o en relació amb la professió mèdica conreen altres branques del coneixement, en les hores que els deixa lliures la seva dedicació facultativa. Altres que no només posen atenció en coneixements complementaris a la professió, sí que també publiquen el fruit d'atents estudis o de treballs de recerca i investigació o practiquen alguna activitat artística. Recordarem alguns metges humanistes gironins destacats, tots ells ja traspassats.
En la segona meitat del segle XIX, el Dr. Josep Ametller i Viñas, que tenia el seu domicili i consultori a la plaça del Vi, després d'haver exercit uns anys a Madrid destacant com un excel·lent professional, fou conegut també com a periodista, poeta i historiador. La seva publicació més destacada va ser la documentadíssima obra històrica D. Alfonso V de Aragón y la crisis religiosa del siglo XV. Fou un dels assidus concurrents a la tertúlia gironina de la Cova de Can Viñas, on es forjà la creació de l'Associació Literària de Girona, i la publicació de la Revista de Gerona, entitat i publicació que marcaren la vida cultural gironina durant el darrer quart del segle XIX.
De la mateixa època és també el Dr. Francesc Viñas i Serra, inspirat poeta i participant també de l'esmentada tertúlia. Tertúlia que es reunia diàriament en la rebotiga de la drogueria del carrer d'Abeuradors regentada pel germà del meritat doctor, i alhora també lletraferit, com ho eren tots els participants en aquells vesprals col·loquis de la Girona vuitcentista.
Més jove que els anteriors, però amb els quals també coincidí en els seus primers temps fou el doctor Josep Pascual i Prats, metge de capçalera de moltes famílies gironines, fundador del Col·legi de Metges de Girona, el primer d'Espanya. Conservador del Museu de Sant Pere de Galligants i autor de nombroses publicacions.
El Dr. Pompeio Pascual i Carbó, que s'instal·là a Girona l'any 1922 i fou un pioner en l'especialitat de Pediatria. A més de destacat facultatiu va tenir una breu dedicació a la política local. Era un gran conversador i persona d'àmplia relació social. Dedicà estudis sobre la participació de Girona en la Guerra del Francès. Realitzà profunds i ben fonamentats estudis estadístics relacionats amb la medicina i la sociologia. Com a conferenciant demostrà el seu extens coneixement del país de Xile, on residí uns anys. Promotor de l'atletisme i de l'esport en general.
L'eminent tisiòleg que fou el Dr. Josep M. Bosch Masgrau, actiu capdavanter de la lluita antituberculosa, publicà regularment i amb freqüència articles de variada temàtica en el periòdic gironí L'Autonomista, els anys trenta del segle passat.
Benet Julià i Figueras que, com a facultatiu, va sentir el primer plor d'un gran nombre de gironins de la ciutat i comarques, realitzà variats treballs de recerca històrica, molts dels quals dedicats a Sant Feliu de Guíxols, d'on era originari i on passava les seves vacances. Coneixia molt bé l'activitat marinera i l'actuació dels mestres d'aixa. També tenia aficions artístiques que es plasmaren en aquarel·les i olis, amb paisatges de Sant Feliu i de la Vall del Llémena.
El dentista Francisco Baquelaine, féu compatible la professió mèdica amb l'escultura.
El Dr. Josep Cornellà i Canals morí fa poc temps a una edat en què encara es podia esperar molt de la seva preparació i del seu treball. Acreditat pediatra, desenrotllà una intensa activitat en el camp professional amb una àmplia projecció. I entre moltes altres publicacions hem de recordar els articles que, durant una colla d'anys, publicà els dijous en aquest Diari de Girona. Col·laboracions periòdiques que molts lectors del nostre diari esperàvem amb interès, per la riquesa del seu contingut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema