· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

15.06.2015 | 08:21

Les «sexinenes»
Marta Perxachs Augé. Filòloga catalana i estudiant del Màster de Professorat. blanes.

Està estudiat que els joves d´avui en dia no són els mateixos d´abans. És a dir, que les relacions interpersonals han canviat en molts d´aspectes. El que passa és que enlloc d´anar a millor i avançar, sembla ser que en alguns aspectes la societat retrocedeix amb molta força.
Actualment, es fa la distinció de llenguatges, l´anomenada doble moral tradicional entre el llenguatge de l´ètica (allò associat a la bondat, aquell noi que les noies consideren que els pot assegurar una estabilitat i seguretat) i el llenguatge del desig (associat a la violència, aquell noi que les noies només perceben com una relació afectivo-sexual de manera esporà­dica).

És interessant, si més no, obser­var que fa uns anys cap aquí alguns estudis asseguren que el punt més àlgid de la problemàtica ve des de fa dos anys fins ara, que s´ha observat el fenomen de les sexinenes. Aquest fenomen consisteix en què les nenes, més aviat, creixen més ràpidament del que els toca. Ara les nenes no van a l´escola a estudiar. Van a lluir-se, és el que ve associat temàticament amb el fenomen preocupant de la hipersexualitat: les sexinenes, nenes esclaves de la seva imatge, pateixen un augment sobtat o la freqüència extrema del desig en l´activitat sexual.

 Aquests fenòmens que s´obser­ven en l´actualitat, porten a llarga distància a una relació no igualità­ria entre nois i noies. Fet que, encara a més llarga distància, s´acaba produint una mala interpretació d´aquest dilema moral entre llenguatges, i, en alguns casos, la història pot acabar en un cas de violència de gènere.

Les nenes, l´objectiu principal de les quals ja s´ha comentat que és créixer més ràpid del que els toca i comportar-se com si fossin maniquins, inicien relacions amb nois que més aviat, i parlant en termes generals, es comporten amb actituds arrogants. Aquest tipus d´afecte es coneix com l´espejismo del ascenso: noies que es fixen en aquells que només poden oferir-los una relació breu, sense estabilitat i que moltes vegades les tracten malament, amb actituds depreciatives. Parlem, doncs, del terme micromasclisme, el qual també es pot anomenar sexisme benvolent, terrorisme íntim o violència de baixa intensitat. En aquest sentit, es defineixen actituds com a «petits i quotidians exercicis de poder» que permeten als homes fer el que volen però impedeixen que les dones facin el mateix. Es tracta d´«hàbils arts, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé invisibles» que els homes utilitzen «no tant per jutjar sinó per oposar-se al can­vi femení».

Segons Shirley R. Steinberg, professora d´estudis juvenils a la universitat de Calgary, aquesta és una realitat que no es pot canviar ni evitar, però si més no, des de l´es­cola i des de casa, s´ha de saber tractar aquest tema. Steinberg afirma que la seva pedagogia es centra en una alfabetització mediàtica i que a aquestes edats «l´única manera que t´escoltin és parlar-los de pel·lícules i videojocs». Entén, llavors, que no s´ha de fugir d´aquesta nova realitat socioeducativa, sinó que se´ls ha d´oferir eines per entendre els missatges mediàtics.


Comunicació efectiva
Francesca Barti i Comalat. Banyoles.

El diàleg és un bon mitjà rellevant per resoldre petits conflictes que se´ns poden presentar a la nostra vida diària i, en cas que no el practiquem, els problemes es poden fer més i més grans, com un globus que es va inflant fins a explotar.

Les persones que presenten bona intel·ligència emocional i/o habilitats socials aconsegueixen més èxits i saben conviure amb harmonia amb un mateix/a i amb el seu entorn.

Hi ha molta gent que té molts coneixements de futbol, d´internet, de noves tecnologies, de música, d´alimentació... però, en canvi, no tenen ni idea de relacionar-se i comunicar-se de manera efectiva amb la gent.

És trist que la societat evolucioni a passes gegants en molts sectors i, en aquest més humà, encara hi hagi gent que no sàpiga actuar amb civisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema