el nostre sistema constitucional s'assenta sobre les bases del model parlamentari, la qual cosa vol dir que el poble només tria els òrgans col·legiats que el representen (els Parlaments o els plens dels ajuntaments), però no altres càrrecs públics unipersonals, com són els presidents dels Governs (sigui l'estatal o els autonòmics) i els alcaldes, que només són designats pels anteriors. Segons aquesta teoria, els màxims mandataris dels diversos exe?cutius i de les corporacions municipals ocupen el seu lloc en la mesura que compten amb l'aval i el suport dels membres de les assemblees legislatives o de la majoria dels regidors.
Aquesta manera d'exercir la política ha funcionat amb relativa fortuna al llarg dels segles en molts països. La forma d'elecció de càrrecs i el funcionament habitual de les institucions tenen la seva lògica quan les majories formades per elegir els dirigents són construïdes sobre una correlació clara entre la voluntat popular i la voluntat partidista. En ocasions, resulta molt senzill interpretar els desitjos de l'electorat. Per tant, determinades aliances derivades de les evidents similituds ideològiques i programàtiques dels partits s'han d'acceptar com a normals en la marxa d'un sistema parlamentari. Si la força més votada no obté la majoria absoluta, no ha de governar, sempre i quan altres grups s'uneixin per conformar una sòlida majoria superior a la seva. Així s'ha ideat, així funciona i així s'ha d'acceptar amb normalitat.
Diferent és, però, haver d'assumir aquesta via alternativa de governabilitat quan els acords duts a terme resulten clarament "contra natura" i quan, per arraconar la candidatura més votada, s'alien fins a quatre o cinc sigles de molt diferent condició, perquè en aquest cas el procediment grinyola. Pretendre que els votants entenguin que aquests representants als que acaben de triar pactin amb altres, no per proximitat de pensament ni per semblança de postures, sinó simplement i planerament per privar del seu càrrec qui els ha guanyat a dreta llei, és força complicat. Perquè qualsevol ciutadà amb criteri sap que es tracta d'una distorsió del sistema que, no només frega, sinó que, de vegades, traspassa el límit del que és èticament correcte. El fet que sigui una opció legal i escrupolosa amb l'aritmètica parlamentària no evita que es tradueixi en un enorme frau a les autèntiques pretensions de la ciutadania.
Entre els divuit Parlaments existents al nostre país (un d'estatal i disset autonòmics) i els més de vuit mil municipis repartits per tot Espanya, s'han arribat a donar exemples d'acords grotescs i d'unions sorprenents que han adulterat enterament la voluntat popular. Ja no és només que el candidat més votat no governi (una possibilitat, en principi, acceptable) sinó que pot fer-se amb l'alcaldia l'aspirant menys votat, premiat amb aquest lloc -com si d'una loteria es tractés- gràcies al repartiment sense pudor dels corresponents "cromos", per mor d'algunes aliances forçades. Existeixen, doncs, casos sagnants i cridaners en els quals els partits han prescindit completament dels desitjos de la ciutadania.
Però el risc s'accentua quan aquests casos deixen de ser aïllats i es generalitzen, perquè el que cal llavors és debatre sobre el canvi de model. El sistema parlamentari només és bo si funciona bé, i actualment, amb una fragmentació més gran del vot i un increment de formacions amb presència als Parlaments i en els ajuntaments, el perill de pactes estrambòtics i surrealistes augmenta. Davant d'aquesta realitat, per tant, s'imposa una reflexió seriosa sobre si el progressiu distanciament entre els desitjos dels elegits i els dels seus electors és el camí correcte.
Existeixen altres fórmules, com la doble volta o l'elecció directa de presidents i alcaldes, per citar-ne algunes. Sí, seria un canvi radical, però probablement beneficiós. Sí, seria una modificació històrica, però probablement necessària. Sí, seria un tomb a anys de tradició, però probablement ine?ludible. Tot, per tal de reduir aquesta enorme bretxa oberta entre les ànsies de poder dels polítics i l'anhel que els han manifestat els seus votants.
