Els comicis municipals prometien ser històrics però els seus resultats han superat les expectatives generades per les enquestes. Aquells i aquelles que duien anys com alcaldes i alcaldesses mai havien imaginat que els nous partits polítics tinguessin tanta força com per prendre'ls el bastó a la primera ocasió electoral. Ja ho va vaticinar Rita Barberà, la longeva alcaldessa de València, un cop va entendre que la seva època de batllessa havia acabat. Arribaven grans canvis de la mà dels partits i moviments d'esquerra, que no només s'erigien en formacions predominants sinó que aportaven un estil de fer política nou basat en el pacte. I així ha estat. Dissabte passat es va consumar l'estratègia postelectoral ordida pels partits de l'oposició per defenestrar el PP. Malgrat que l'objectiu de Podem era minar el règim bipartidista que s'havia alternat el poder des de l'inici de la democràcia fins ara, s'ha hagut de conformar amb tombar alguns bastions del PP. De fet, les marques blanques de Podem (Participa, Ahora Madrid, Barcelona en comú...), per mencionar les més transcendents, han esdevingut en alguns casos la clau del PSOE i en d'altres protagonistes amb el PSOE, en tots els ajuntaments on el PP ha caigut de forma estrepitosa. Així doncs, el color del ma?pa polític ha canviat del blau majoritari a compartir-lo amb el vermell i el lila. Com una vendetta planificada, l'objectiu de defenestrar el PP allà on es pogués ha provocat els pactes més inusitats, com el que ha unit PNB, Bildu i PSOE a Vitòria. Mai abans havia estat tan fàcil consensuar una prioritat contra la qual unir forces ideològicament allunyades tot i que, de moment, per un acord d'elegibilitat. Resten, però, quatre anys de govern.
