Malgrat que només en setze municipis de les comarques gironines no governarà la llista més votada a les eleccions del mes de maig, caldria plantejar-se per part dels partits polítics una nova llei electoral. Aquesta qüestió s'ha reclamat en moltes ocasions i fins i tot Rajoy semblava fa un any que agafaria el toro per les banyes, però al final una vegada més va deixar la seva redacció en un dels calaixos del seu despatx de La Moncloa. Per cert, aquesta haurà estat una tònica molt repetida al llarg de la seva presidència.
En cas que cap partit assoleixi la majoria absoluta, es fa necessària una segona volta entre els dos líders més votats. De ben segur que aquest duel ajudaria a l'aprofondiment del fet democràtic.
Molts ciutadans es pensen que voten un alcalde o una alcaldessa. I en realitat, no és així. Voten llistes tancades de regidors i són ells els que decideixen la persona que presidirà al llarg de quatre anys la legislatura, llevat de produir-se una moció de censura.
Llistes obertes, períodes de cinc anys o la limitació de mandats són temes que tard o d'hora també s'hauran d'afrontar. Però avui les formacions encara tenen por i no són capaces de posar-se d'acord i engrescar els ciutadans. En aquesta ocasió hauríem viscut duels realment apassionats. Una segona volta entre Aguirre i Carmena a Madrid hauria estat molt edificant. I a Barcelona, tres quarts del mateix entre Ada Colau i Xavier Trias.
El cas de Badalona, per exemple, és molt poc edificant, independentment de les simpaties de cadascú. Xavier Garcia-Albiol té el doble de regidors que l'actual alcaldessa i un pacte entre cinc grups l'ha deixat a l'oposició, malgrat que aconseguí molts més vots que fa quatre anys. El desenllaç és del tot legal, però èticament és molt discutible. El mateix podia haver succeït a Olot. Mia Corominas va guanyar àmpliament i va salvar el càrrec gairebé a la pròrroga. No es tracta de parlar d'un partit o d'un altre, sinó d'unes regles generals per a tothom. A més a més a l'hora de la veritat es poden fer explicacions per a tots els gustos. Però qui guanya unes eleccions, encara que sigui per un sol vot, merexeria l'oportunitat d'una segona volta. Cada dia serà més difícil veure majories absolutes, atès que la proliferació de sigles ho fa molt complicat. Però pactes antinatura creen un cert desencís i una certa sensació d'estafa.
Per primera vegada en unes eleccions catalanes o espanyoles pot passar el mateix. El guanyador de les eleccions no té garantida la presidència i això molta gent no ho entén. Com a mínim el candidat o candidata més votat mereix una segona oportunitat, abans de ser defenestrat. A molts pobles hi ha una gran quantitat d'odis personals i enveges que no tenen res a veure amb les ideologies.
Veurem d'ara endavant si de debò es planteja una nova llei electoral que afronti problemàtiques que no s'han resolt al llarg de molts anys. Penso que és just felicitar l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ell mateix s'ha autoimposat una limitació de mandats sense que ningú no li ho demanés. Són decisions madures que cal aplaudir i que donen joc internament a les maquinàries dels partits i a una societat farta ja de veure sempre les mateixes cares.
