En decadència

17.06.2015 | 09:17
En decadència

Una mirada miop al referèndum dominical d'Unió sols vol veure que aquest partit està, i estava, dividit entre dues opcions. Molts, a més, en una demostració de conviccions i respecte democràtics propis de Mussolini o del general Franco, en volen extreure que la victòria de la direcció pel 5% dels vots és dubtosa per curta, fins al punt de proclamar vencedors morals els perdedors i negar la capacitat d'administrar el majoritari suport rebut pels militants del seu partit a Duran i Espadaler. Si una cosa està clara a Catalunya, és que portar la contrària a Artur Mas, no anyocar-se a la seva voluntat, provoca una ofensiva contundent dels que viuen del poder, amb l'ànim d'anihilar el rebec i restaurar la percepció pública de la realitat en benefici dels interessos governamentals.

La realitat, però, és tossuda: Unió ha votat i ha guanyat la proposta de la direcció que vol diàleg, garantia de romandre a la UE i respecte a la legalitat. Aquesta realitat té una immediata conseqüència: el soci de govern i de Federació d'Artur Mas no li segueix la veta i mai hi havia hagut una discrepància major i més troncal en la seva trajectòria en comú.

El resultat, a Unió, la fa aparèixer dividida, però el seu perfil ha guanyat en definició i en claredat. Artur Mas i la seva estratègia d'enfrontament amb l'Estat es debiliten -decauen, en una paraula- perquè perden suports i companys de viatge. Unió no s'havia definit, però deixava fer a Mas i li donava el vot quan calia.

En dos dies, ha quedat clar que dos puntals fonamentals li han fet figa al president català. És cert, la patacada la rep el clatell d'un altre: en Trias o la Gispert, però a qui realment li retruny el cap és a Artur Mas: dissabte Ada Colau-15-M de plaça de Catalunya de Barcelona, absència de banderes de tota mena, crits de "sí se puede"- li reclama lleialtat institucional i que la Generalitat compleixi les seves obligacions amb la capital catalana. Barcelona, per tant, abandona l'arrenglerament cec a l'aventura del president Mas i vol defensar els drets individuals i col·lectius dels ciutadans. Tots els drets. Entre altres, el d'una comunitat a decidir el seu futur en les qüestions que cregui convenient. I diumenge, Unió, per majoria, decideix que tampoc farà d'escolanet, que tenen unes ratlles vermelles que no volen travessar. La situació ha canviat, el projecte dels dos partits de la Federació CiU és diferent i es perfila un heterogeni grup de forces catalanes que està per la defensa d'interessos i de drets dels catalans sens cap entusiasme per l'enfrontament ni pel secessionisme, sinó per la recerca de punts d'acord des de la diversitat entre catalans, amb Espanya i amb Europa.

Mirat com es vulgui mirar, la conclusió és que en aquesta bugada Artur Mas i el projecte de divisió de Catalunya pel sentiment de pertinença han perdut dos llençols i, prenent alçada i perspectiva, contemplant el mapa de les eleccions municipals, el seu suport es cada vegada més rural, més interior, menys urbà i menys costaner. Li queda un aliat a l'aventura, ERC: és amb qui s'han donat, l'un a l'altre i l'altre a l'un, més punyalades en l'elecció d'alcaldes. En contra del que proclamava la ben finançada Associació de Municipis per a la Independència: que es donessin suport. Ai las, la societat civil!: A l'AMI no li fan ni cas i l'Assemblea ja no és gaire cosa més que una oficina...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema