Els números sagrats

17.06.2015 | 09:17
Els números sagrats

Les xifres, els números, les estadístiques, a vegades semblen més importants que les persones que s'hi amaguen. Les estadístiques diuen que el 40%, ni més ni menys que 4 de cada 10 persones que viuen al carrer, han patit actes de violència i odi. Violència, sigui verbal o física, contra la persona que no té res. Algú que fa nosa i pel bé de la comunitat no ha de ser aquí. Una dada que ens impacta més si aquells que realitzen actes violents són joves. Joves sense empatia, carregats d'odi i crueltat, davant de persones matxucades per l'alcohol, les drogues, els errors o la mala sort.

Grècia rebutja retallar 2.000 milions d'euros dels comptes públics. La retallada, demanada pels amics europeus i les autoritats econòmiques mundials, toca el moll de l'os de l'autonomia grega: es demana que redueixin les pensions. Es parla de la nova moneda grega. Els rumors, van tan bé els rumors per fer baixar la borsa i fer calerons si som baixistes, diuen que el cap de setmana ja hi ha nova moneda grega. I torna la por al "corralito" que, ens diuen, és inevitable. Grècia és el 2% de la Unió Europea, la seva petitesa és la seva debilitat. En el joc d'escacs mundial, els petits, els dèbils, els pobres, es mouen a l'ombra dels poderosos. I els grecs ja no tenen padrins. Un centenars de vots han separat els afiliats d'Unió que han seguit les directrius del partit liderat per Duran, dels partidaris de seguir al president Mas en el seu viatge a l'Ítaca sobiranista. Un 35% dels afiliats no han participat. Amb quina de les postures es comptabilitzen? No hi ha postura, és una altra postura? En el món líquid de la política catalana, un centenar de vots són tres punts de diferència en la consulta als afiliats d'UDC. Diuen els especialistes que s'està creant un espai ampli d'esquerres, una mena de PSUC 2.0, al marge dels grans partits tradicionals. Un espai amb fortaleses, la certesa de voler canviar estructures polítiques o l'antipatia cap a actors polítics concrets, i debilitats com la manca d'unitat, el poti-poti ideològic o l'aparició d'actors polítics inexperts o il·luminats. Els espais es mouen, els partits es volen refundar. Abans ho van fer líders com De GaulleSarkozy: amb èxit. El governant vol crear llistes al voltant del líder. Els votants, l'electorat, al seu torn, reclamen que els actors polítics no els tractin com estadístiques, que millorin les condicions econòmiques i humanes del ciutadà. La necessitat de dur la política a les necessitats reals: vivenda, sanitat, ensenyament públic, bonificació energètica a les famílies, plans de xoc contra la pobresa, seran punts clau de la propera contesa electoral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema