Català i catalanes: del raïm a les cansalades

19.06.2015 | 00:00
Català i catalanes: del raïm a les cansalades

un cep que va arribar a Itàlia des de Catalunya fa almenys 600 anys es diu català o catalanesc. Es cultiva als municipis de Somma Vesuviana, situats al costat més antic del famós volcà de Nàpols, el Vesubi, on podria haver sobreviscut, com una relíquia arqueològica, a la plaga de fil·loxera que va delmar les vinyes europees a finals del segle XIX. És a dir, li passa el mateix que al "vi de bruixes" de Calonge, al Baix Empordà, on, segons sembla, s'ha produït un fenomen similar.
Segons els italians, aquest raïm deu el seu nom al seu origen geogràfic: va ser importat des de Catalunya, per Alfonso I d'Aragó en el segle XV. En aquests fèrtils sòls volcànics hi va prosperar d'una forma extraordinària. Els pagesos sempre l'han cultivat. Encara hi ha velles premses de més de 500 anys, on ja en devien elaborar un vi apreciat localment i un estimat raïm de taula. Avui dia es conrea principalment a Somma Vesuviana, Anastasia, Ottaviano i altres ciutats del Vesubi. Es cull entre octubre i novembre, però pot romandre a la planta fins al final de l'any. Abans hi havia el costum de deixar al cep els millors raïms, eliminant gradualment els que no interessaven per tal de facilitar el manteniment i consum fins al període de Nadal. Els grans del catalanesc són arrodonits i d'un típic color daurat lluminós. La polpa és dolça i cruixent, de color blanc i molt apreciada pel seu sabor dolç. Té un alt contingut de sucre, que el fa que sigui adequat per a l'elaboració de vins poderosos i gustosos. Des de 2006 s'ha afegit oficialment a la llista de raïm de vi (IGP, Indicació Geogràfica Protegida) que fa que es comercialitzi, sortint del clos de les cases de pagès. El raïm es comercialitza amb els noms de Català i Catalanesca ("uva catalana", en italià).
Per saber si gràcies als vapors sulfuris del Vesuvi el catalanesc va passar indemne la crisi de la fil·loxera serà necessari que els experts n'estudiïn el cas, perquè fins on arriben les primeres informacions no s'aconsegueix desvelar el misteri, que és a la vegada històric i llegendari, gràcies a una història d'amor del rei Alfons de Nàpols envers Lucrezia, a la qual, segons la llegenda, li va regalar aquet cep.
A Itàlia també hi ha un julivert que es diu "catalano"; la xicòria també rep el nom de "catalogna", un nom corrent. Altrament, a Sicília fa poc em vaig regalar amb unes pastes d'ametlla, recobertes de glaça blanca, com les cansalades de Banyoles, que anomenen "catalani", catalans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema