Eden

Ja sé que en llegir el títol el primer que ve al cap és el jardí de l'edèn, és a dir, el paradís d'Adam i Eva, però del que ara vull parlar és de la xarxa europea d'educació a distància i en línia que, posant-ho en anglès (European Distance and E-learning Network), fa que les seves sigles tinguin el mateix nom que el del jardí. I en vull parlar perquè el congrés d'enguany d'EDEN va tenir lloc a Barcelona just ara fa una setmana, organitzat per la UOC. Alguna de les coses que s'hi van sentir i veure no estaven precisament a prop de l'edèn. Ho dic per exemple per quan el director general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, Xavier Prats Monné, va mostrar una foto d'una aula de la Xina amb nens i nenes preparant-se exàmens i, penjant del sostre, uns goters que anaven a parar a les venes dels estudiants. Dels goters en rajava una dissolució amb aminoàcids perquè poguessin estudiar durant més hores seguides. Aquesta imatge entre d'altres li va servir a Prats Monné per asseverar que el veritable canvi en l'educació no és la tecnologia sinó la naturalesa del coneixement. Una afirmació que era el fil conductor de la conferència de l'escriptora nord-americana Audrey Watters, que va fer servir imatges impactants d'inicis del segle XX de com s'imaginaven llavors el futur de l'educació.