Montoro i González i els nous ajuntaments

19.06.2015 | 00:00
Montoro i González i els nous ajuntaments

El president del BBVA Francisco González i el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro han fet declaracions amenaçant als nous ajuntaments d'esquerres. González alerta de les polítiques populistes que "es basen en promeses inviables" i que "són un viatge al no-res (...) Les persones que més han patit la crisi són les més vulnerables al populisme" O sigui pobres i tontos. I amenaça els nous ajuntaments d'esquerres perquè "fan promeses irrealitzables i demagògiques que atempten contra el sistema institucional i les lleis que ens hem atorgat". Diu que són fórmules "que han fracassat sempre i en tots els països". Montoro amenaça els Ajuntaments dient que en la campanya electoral "hi ha hagut compromisos i promeses que senzillament no tenen cabuda en el nostre encaix legal".
Ara, com diu aquell, anem a veure la veritat. Del conjunt del deute públic espanyol, pràcticament el 100% del PIB, l'administració local només és responsable de 3,6 punts percentuals. Si ens referim només als 9.000 ajuntaments d'Espanya són responsables d'aproximadament 31.000 milions. Això són 31.000 milions enfront dels 907.000 de l'administració central. Però si volen buscar responsables en els alcaldes que no els busquin en els escollits ara, si fan un forat econòmic ho veurem als propers anys. El que sí sabem és qui ha provocat aquest deute en el passat. Per exemple, Alberto Ruiz Gallardón va agafar l'Ajuntament de Madrid amb un deute de 1.455 milions i quan va marxar devia 6.674 milions (ara és de 5.900 milions). Per tal que us feu una idea, l'Ajuntament de Barcelona només deu 978 milions. Què passaria si fos al revés? L'Ajuntament de Madrid és el responsable del 20% del deute de tots els ajuntaments espanyols! Així doncs, perquè Montoro i González no diuen res del colossal deute madrileny? És més, la mare dels ous del deute és en la despesa de l'administració central i en un lloc destacat la inútil despesa militar.
Sóc dels que creu que si el deute públic es degués a haver ajudat a la gent que pateix, aturats, pensionistes, malalts, etc, tindria un sentit, el problema és que d'aquests 907.000 milions la major part han anat a parar a les malifetes dels bancs, entre elles als del deute promotor que es calculava en 300.000 milions d'euros que en gran part l'hem acabat pagant nosaltres, via convertir el deute privat dels bancs en públic. O en formes més sofisticades com el SAREB, és a dir pagar-ho els propers 15 anys. Això sí, donar pisos buits a qui no té pis a aquest parell de galifardeus no se'ls ha acudit. Seria prudent que el govern del PP i els bancs estiguessin calladets i demanant perdó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema