Els amargats

22.06.2015 | 07:57
Els amargats

En alguns bars de Girona es pot veure com just a les dotze de la nit entra d'estampida una gentada amb plats i begudes a les mans. Són els que estaven sopant a la terrassa, i no és que s'hagi posat a ploure, és que l'Ajuntament ha prohibit que hi hagi ningú assegut a la fresca un minut després de mitjanit, sota pena de sanció al restaurant. Els forasters, que als cinc minuts de trepitjar la ciutat ja han descobert que no és més que un parc temàtic, pensen en Walt Disney i creuen que quan soni la dotzena campanada a les esglésies del Barri Vell els filets i viandes que s'estaven cruspint es convertiran en carbassa i els cambrers en ratolins. Els gironins, no, els gironins no creiem en contes de fades i sabem que és una cacicada més de l'Ajuntament.

Però no la darrera. Com que malgrat tots els intents d'impedir-ho encara hi ha qui té ganes de sortir al vespre, ara prohibeix que les terrasses ajuntin les taules, així els grups de més de quatre hauran de seure separats o -a veure si pesquen la indirecta- quedar-se a casa. Si això tampoc funciona i encara hi ha qui es creu amb el dret de sortir de nit, l'alcalde té previst instaurar el toc de queda i afusellar a l'alba qui sigui enxampat fora de casa més tard de les vuit del vespre. Sense judici previ, a veure si així ho entenen.

Girona va travessar fa temps la línia que separa la convivència del ridícul. I no sembla que li importi, al contrari, ara ja transita per la frontera de la idiotesa. Les normes les posen uns veïns amargats amb el suport de regidors amargats. El més trist és que els entenc. Ha de ser dur haver perdut tot interès en la vida i escoltar per la finestra que encara hi ha qui té ganes de viure. Ha de ser una tortura veure la gent divertir-se quan tu ja has oblidat com es fa. Estar assegut davant la tele sense mirar-la, la dona al costat convertida en una peça més del mobiliari, la vida, una jornada laboral infinita, el sexe, una cosa d'estrangers, les il·lusions, limitades a anar bé de ventre cada dia... No, no pot ser que algú ens recordi que un dia vam ser joves. Prohibim-ho!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema