Mou-te en bici ha demanat a l'Ajuntament de Girona que es faci enrere de la decisió de multar, a partir de dilluns, les infraccions que cometin els ciclistes urbans, un col·lectiu en apogeu als països del món occidental (els bike commuters), que ja s'han convertit en un target més per a les grans marques (Levi's, per exemple, comercialitza una col·lecció de roba pensada per als que pedalen a diari). Entre els bike commuters hi ha hipsters, agents de borsa, metges, dissenyadors, advocats, artistes i un llarg etcètera de professionals disposats a pagar una burrada d'euros per bicicletes de pinyó fix de disseny retro. Fan de la bicicleta una causa, que defensen amb vehemència i amb certes dosis de superioritat moral davant la resta de mortals que es desplacen a peu, en moto, en cotxe o en transport públic. Discutir amb els ciclistes urbans pot arribar a ser tan complicat com fer-ho amb els amics dels animals, que des d'aquí impulsen recollides de signatures contra la matança de gossos a la Xina sense deixar d'anar a comprar llonzes de porc a la carnisseria (matar porcs en sèrie deu ser més civilitzat). Els ciclistes sempre tenen raó i sempre, sempre, sempre, acaben parlant de Copenhaguen -quina ràbia que fa!- per censurar la manca de sensibilitat de les societats mediterrànies amb les dues rodes.

A Girona, si un ciclista circula per la vorera és perquè l'hi obliguen; si creua per un pas de vianants sense semàfor i sense baixar del vehicle, perquè hi té dret i si pedala contra direcció, perquè no li queda més remei. Els ciclistes cometen infraccions perquè es troben forçats a fer-ho i per això reclamen impunitat, amb l'argument que la xarxa de carrils bici no està prou desenvolupada. Aquests dies algú ha arribat a qualificar de "ciclofòbica" la política de l'Ajuntament, quan resulta que ha ampliat les estacions de la Girocleta, ha donat prioritat als ciclistes en determinades vies i ha apostat per campanyes de sensibilització a favor de les dues rodes dirigides específicament als conductors de cotxes. Girona no és Amsterdam, ni Copenhaguen, d'acord. Però si els ciclistes volen ser tinguts en compte de veritat, que comencin per respectar ells les normes. I com que la majoria ho fa, les sancions tampoc haurien de ser un problema tan greu, oi?