Quan l'oposició va demanar la celebració d'un ple monogràfic sobre la sanitat catalana, Artur Mas ja va advertir al PSC que, si el volien, també haurien d'incloure el cas Innova. El missatge del president de la Generalitat als socialistes era clar: oi que no ens farem mal? Al final, com era previsible, l'escàndol d'Innova s'ha tocat de puntetes igual que la majoria de temes transcendentals del sistema sanitari. ERC ha donat suport a CiU i s'ha acabat la història. Una altra ocasió perduda. S'ha obviat que el sector sanitari concentra bona part de les portes giratòries de la política catalana. Per això, l'actual conseller, Boi Ruiz (CiU), i la seva antecessora, Marina Geli (PSC), han coincidit sempre a desvincular el cas Innova de la sanitat pública. Com es pot desvincular si el president d'Innova i imputat en el cas, Josep Prat, era alhora president de l'Institut Català de la Salut (ICS) i vicepresident d'un dels principals grups sanitaris d'Espanya? I com es pot desvincular si Carles Manté, també imputat per estafa i malversació de fons, va ocupar la direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut) entre els anys 2004 i 2007 i més tard la presidència de la Corporació de Salut Maresme i la Selva?
Fa deu anys, quan la corrupció encara no formava part de l'agenda política ni preocupava massa els ciutadans, Diari de Girona va informar que amb el tripartit s'havia produït un intercanvi de càrrecs en la sanitat catalana. Bona part de les persones que ocupaven llocs de responsabilitat en els governs de CiU havien passat a empreses privades del sector o a una de les grans patronals hospitalàries, mentre que la conselleria s'havia nodrit de càrrecs que havien fet el camí a la inversa, passant d'exercir importants responsabilitats en el sector privat a fer-ho en el públic. I així va tornar a passar quan CiU va recuperar el govern i el PSC va anar a l'oposició. Molts exalts càrrecs de la Generalitat, principalment vinculats a CiU, han tingut i tenen importants responsabilitats en empreses proveïdores de la sanitat catalana. La corrupció i les corrupteles es fixen habitualment en el sector de l'obra pública mentre el gran negoci que es mou entorn del sistema sanitari passa desapercebut. I fins ara ningú no hi ha entrat a fons.
La comissió d'investigació sobre la sanitat catalana que va obrir el Parlament el 2013 va acabar com el rosari de l'aurora. CiU, PSC i PP van tombar conjuntament la majoria de propostes de la resta de partits que alertaven d'irregularitats en casos com el citat hòlding Innova de Reus, la gestió de l'hospital de Sant Pau i l'actuació de la patronal del Consorci de Salut de Catalunya, que inclou la Corporació de Salut Maresme i la Selva. La comissió ni tan sols havia entrat en les portes giratòries dels càrrecs polítics i en les vinculacions polítiques amb moltes de les empreses subministradores. Abans de crear-se la comissió, CiU i PSC ja s'havien posat d'acord per vetar la compareixença d'una vuitantena d'alts càrrecs. No els interessava.
Per tant, era previsible que un ple monogràfic sobre la sanitat catalana tampoc no serviria de res. No existeix cap voluntat política d'investigar. A molts dels que s'han lucrat amb el gran negoci del sector sanitari no els passarà res. En d'altres casos, com el d'Innova, hem de confiar que els jutges arribin fins al final.
