· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

22.06.2015 | 08:32

Endavant Unió
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Felicitats als dirigents d´UDC que han decidit conservar la ideologia centrista catalanista del partit enfront dels que s´han passat a la follia independentista de CDC repre­sentada per en Mas, en Rull i l´Homs.

Amb aquest pas han obert un espai per a tots aquells catalans que, estimant-se el seu país, no volen trencar amb Espanya i llançar-se a perilloses aventures que només poden portar caos, empobriment i solitud internacional. El PSC, per la seva ideologia, i malgrat que amb la boca petita declara que és contrari a la independència i proposa una federació de comunitats (cosa més complicada encara que la independència), no acaba d´atraure les simpaties del catalanisme moderat i cristià. El PP, que a Catalunya s´ha moderat una mica, porta el llast del seu passat, el nefast record del govern Rajoy i, per sobre de tot, l´etiqueta de partit corrupte. Ciutadans volia obrir la porta a la convivència entre les dues comunitats que habiten a Catalunya però crec que es va equivocar posant-se al costat d´aquella que li donaria vots a la resta d´ Espanya. Ara tenen difícil  fer entendre que s´ha de treballar perquè a la llarga i amb moderació, amb bona voluntat i sense imposicions, a Catalunya només hi hagi una comunitat de sentiments i parla catalana, una comunitat orgullosa de la seva terra però sense oblidar que pertany a una gran comunitat anomenada Espanya.

Aquí és on crec que Unió té el seu futur, fora de federalismes i altres invents semblants. Gent amb seny que treballi per agermanar els que viuen a Catalunya, que busqui el més convenient per al nostre petit país, que discuteixi i pacti amb el govern de l´Estat sense imposicions ni xantatges.  Catalunya pot tornar a ser «rica i plena» sense necessitat de fer fora «aquesta gent tan ufana i tan superba».

La fam
Julia Morales i Ramírez. santa cristina d´aro.

Les dades d´aquest any de l´organització mundial per l´alimentació i l´agricultura (FAO), el fons in­ternacional pel desenvolupament (IFAD) i el programa mundial d´aliments (PMA) diuen que hi ha 795 milions de persones que passen gana i que cada dia moren 50.000 persones de fam. Quina vergonya que encara al s. XXI hàgim de llegir aquestes xifres, és escandalós i penós sense trobar qualificatius de censura i condemna.

Que això succeeixi any darrere any i que els governs es girin d´esquena i gastin bilions (amb B de Barcelona) en armament i altres despeses banals, són els culpables d´aquestes morts per desnutrició i és indignant que cada dia 25.000 infants que demanen menjar a la seva mare abans d´anar a dormir, aquesta no els en pugui donar i a l´endemà no es despertin. Són fets durs, cruels, desoladors, de ràbia, que porten a una impotència sense límits pero que s´han de fer saber amb total claredat? clar i català.

Cal remarcar que l´Agència de Salut Pública de Catalunya diu que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d´aliments a l´any i amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. El malbaratament alimentari es produeix quan desaprofitem i llencem aliments que encara tenen valor nutritiu. És un problema propi de les societats desenvolupades que ocasiona la pèrdua de milers de tones d´aliments. És important educar els nostres fills a no malbaratar els aliments i conscienciar-los i explicar-los que hi ha molts nens com ells que no tenen res per menjar.

A Girona capital i província gràcies a la tasca del Banc d´Aliments, Càritas i Creu Roja es cobreixen totes les necessitats alimentàries de les famílies més desfavorides. Cal remarcar que tot el potencial humà que treballa al Banc d´Aliments, dirigents i personal, són voluntaris sense ànim de lucre.

Aquest ball de xifres escandaloses ens hauria de fer reflexionar i avergonyir-nos a tots perquè hem d´entendre que en aquest món hi som per compartir i lluitar per avançar i millorar, i us asseguro que donar és més gratificant que rebre i que fer el bé manté el cor esponjós. Hi ha moments en què podem donar més que no pas rebre però també n´hi haurà d´altres que necessitem rebre més del que podem donar. Per això valors com la generositat i la solidaritat, i la compassió no els hem d´oblidar mai.

Deia un savi escriptor romà: «És convenient i necessari que cada persona contribueixi amb alguna cosa a la utilitat comuna».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema