La llei electoral i els drets humans

"Cal que els ciutadans interessats a millorar la llei puguin confiar en un diputat compromès i triar-lo entre tots els altres components d'una llista oberta"

22.06.2015 | 08:32
La llei electoral i els drets humans

a més de fer més fàcil la impunitat en els casos de corrupció que es puguin descobrir i de fer més fàcil l'ascens dels ineptes en els equips de govern, l'actual sistema electoral de llistes tancades i disciplina de vot fa més difícil el "rejoveniment" de les idees governamentals, és a dir, el "rejoveniment" de la legislació.

No és que cregui que les idees joves siguin sempre preferibles a les idees velles, però considero que la lluita de les idees joves, diguem-ne vigoroses i amb força, per anar substituint les velles, potser decrèpites, és molt útil per a anar aconseguint una societat millor.

Voldria presentar avui la influència que el sistema electoral espanyol té en el respecte efectiu dels drets humans. Ho faig a partir de l'instint egoista que tenim la gran majoria dels homes, en grau diferent cadascú, des del voler seguir vius, fins a la voluntat de no fer res incòmode per pura mandra. Per tant, si es vol modificar la legislació perquè comencin a respectar-se uns drets humans que, al nostre país, a vegades no es respecten gaire, tals com el dret al treball retribuït dels immigrants sense papers, el dret a no ser torturat ni sotmès a tractes cruels, inhumans o degradants, el dret a no ser pres o desterrat arbitràriament, el dret a no ser jutjat sense totes les garanties necessàries per a la pròpia defensa, el dret a ser tractat amb educació i humanitat com si es tinguessin papers, i altres, cal començar per convèncer els ciutadans.

El sistema actual de llistes tancades i disciplina de vot comporta necessàriament que l'actuació, i abans la propaganda, de tots els diputats d'un mateix partit sigui la mateixa, monolítica, sense discrepàncies, sota pena de multa i, després, d'ostracisme. Si la majoria dels ciutadans són contraris al reconeixement real, és a dir, en la vida de cada dia, de certs drets humans com els que he esmentat abans, és difícil aconseguir que la legislació els respecti. Cap partit promou una acció que incomoda la majoria dels electors a qui després demanarà el vot. Ni els seus candidats, obligats a callar per la disciplina de vot. Però un diputat de llista oberta i compromès, que es dirigeix a votants compromesos, sí que ho pot fer.

Un sistema de llistes obertes fa possible que, tot respectant les directrius generals del partit, un candidat introdueixi el seu matís particular de comprometre's a treballar per un dret humà concret i arrossegui així una part minoritària de l'electorat. Quan gràcies a aquesta minoria d'electors, aquest candidat surti elegit i pugui promoure el dret humà concret a què s'ha compromès, el desig de l'electorat començarà a ser visible i, si els ciutadans ho van desitjant, podrà anar-se estenent de mica en mica. No caldrà que el desig arribi al 50% de l'electorat potencial del partit, que és el que necessita el cap d'un partit per assumir un dret incòmode en el sistema de llistes tancades. Els electors que no vulguin estendre el dret, podran votar els altres candidats de la llista oberta sense cap problema. Però tots haurem guanyat un parlament més representatiu del que vol l'electorat.

Per posar un exemple de la millora que suposaria saber que hi ha diputats que es comprometen, ells personalment i no el partit, en la promoció d'algun dret concret, es pot posar l'exemple del que ha succeït amb un pres de Quatre Camins, José Antúnez Becerra. Aquest home va entrar a la presó amb una condemna de 10 anys i ara, per diferents raons que suposo legals, li ha pujat a 29 anys. No s'ha cregut oportú que accedeixi a programes de reducció de pena. Sortirà de la presó l'any 2029 amb 71 anys. És evident que això és un cas en el qual no es busca la reeducació ni la reinserció de la persona. Amb condemnes de més de 15 o 20 anys, es perd l'esperança i, després, es desfà la persona. Per això, la condemna perpètua revisable és una altra institució inhumana.

Les situacions inhumanes que a vegades resulten de l'aplicació de les lleis, no les ha de solucionar un jutge o un funcionari com a cas d'excepció, no. Amb un mínim de respecte per les lleis, el que cal fer és modificar-les, perquè les condemnes inhumanes vagin essent cada vegada més improbables de produir-se. Per modificar les lleis, no es pot confiar que un partit arrisqui la seva imatge global en un sistema de llistes tancades. Cal que els ciutadans interessats a millorar la llei puguin confiar en un diputat compromès i triar-lo entre tots els altres components d'una llista oberta.

La gràcia de la democràcia és aconseguir un cos d'elegits que pensi de la manera més semblant al cos d'electors. Cal que els candidats puguin oferir cada un el seu perfil personal, les seves intencions personals, i que els electors triïn, entre tots els candidats de la llista, en quins confien més.

Demano, doncs, a tots el partits, que tinguin la valentia de renunciar a la comoditat de les llistes tancades i la disciplina de vot, i, que per a un millor respecte a les idees plurals dels ciutadans, promoguin les llistes obertes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema