Nascut el 18-III-1949, a Madrid, és fill de Ramón Rato Rodríguez San Pedro i besnét de Faustino Rodríguez-San Pedro, alcalde de Madrid el 1890 i ministre de Foment de Maura el 1903. Don Ramón, de jove va recórrer Europa i a Una generación a la intemperie: perfil juvenil de Europa (1936) palesa unes certes vel·leïtats nazis. Res d'estrany que donés suport al cop del general Franco. Participà a la creació de RN i ajudà Manuel Aznar (avi de l'expresident) a reactivar la SER. Adquirí Ràdio Toledo i forjà la cadena de radiodifusió Rato (72 emissores a finals dels anys 80). El 1967 ell i bona part de la família foren condemnats pel Jutjat especial de delictes monetaris: dos anys de garjola i multes per evadir diners a Suïssa. Vostè, senyor Rato (em permet que li digui R.R.?), estudià als jesuïtes de Chamartin i a l'Institut Catòlic d'Administració i Direcció d'Empreses (ICADE). El 1971 es llicèncià en Dret a la Complutense i amplià els seus estudis als EUA amb un parell de màsters d'administració d'empreses.

Retornat a Espanya el 1975, no se li coneix cap lluita antifranquista. Viu en un xalet de protecció oficial a la Moraleja, conseller d'Aguas Fonsanta, Edificaciones Padilla i Construcciones Roiego i d'altres; també treballa a la cadena familiar d'emissores. El 1977, amb el pare amic de Fraga, ingressa al clan genovès. Perd l'escó per Ciudad Real a les eleccions de 1979, un any després és designat per Fraga membre del Comitè executiu d'AP i el 1981 secretari de la Comissió d'Economia i Comerç. Guanya l'escó per AP a Cadis el 1982 i esdevé portaveu de temes econòmics i vocal de la Comissió de pressupostos. Secretari adjunt d'AP el 1983 i 1986, nedà i guardà la roba quan la dimissió de Fraga i ja no va deixar l'escó a les Corts (1986, 1989 -any del pas de l'AP al PP-, 1993, 1996). El juliol de 1987 es casa amb María Ángeles (Gela) Alarcó Canosa, de la qual tindrà tres fills (Gela jr., Ana i Rodrigo).

Mà dreta d'Aznar des de 1990, en gua?nyar les eleccions del 1996 va ser nomenat vice?president segon del Govern i ministre d'Eco?nomia. Ratificat el 2000, deixà l'àrea d'Hisenda al seu secretari general Cristóbal Montoro (l'altre secretari general fou De Guindos), i el 2003 accediria a la primera vicepresidència. Aleshores donava lliçons de moral dient que els evasors fiscals feien mal a tots els contribuents. En l'entremig, el setembre del 2002, en les noces de la filla d'Aznar amb Alejandro Agag, es feu públic el seu divorci: l'acompanyant de la seva muller era Mayor Oreja. La seva parella era Alicia González (22 anys més jove) i aviat redactora en cap d'Economia d'El País.

Així les coses va ocupar la funció de governador del Banc d'Espanya en les Juntes de Governadors del FMI , el Banc Mundial, i el Banc Interamericà de Desenvolupament. Assistí a les reunions ministerials de l'OMC i de ministres d'Economia i Hisenda de la UE. Diputat el 2004 fou nomenat director gerent de l'FMI, càrrec al qual renuncià el 2007 per raons encara desconegudes ("familiars", va dir). Traslladà tot el seu aixovar de més d'una tona de Washington a Espanya sense revisió duanera. Pensió vitalícia: 58.400 € anuals. Plusvàlua de la venda de la casa de Washington: 18% (comprada el juliol del 2004 per 1,9 milions $ i venuda el juliol del 2007 per 2,25 milions $.)

Retornat a la pell de brau, en afany compulsiu -no en tenia prou?-, es dedicà a guanyar diners. El 2008, davant dels beneficis més alts de la seva història, E. Aguirre volia controlar Caja de Madrid presidida per M. Blesa amb una Llei de Caixes. L'estiu del 2009 Caja de Madrid aprovà uns nous Estatuts. Aguirre volia un home seu al davant, però va haver d'acceptar Rato, promogut per Rajoy i elegit president de la Caja el gener del 2010. El juny s'anuncia la fusió amb d'altres entitats i es constituí el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), que va haver de recórrer a un préstec del FROB de 4.465 milions € i que seria matriu de Bankia amb Rato de president. El 20-VI-2011 surt a Borsa el 55% de l'entitat (la resta queda en mans de BFA) a 3,7€/acció. El 7-V- 2012 Rato dimiteix, dos dies abans que BFA, accionista majoritari de Bankia, sigui intervingut i nacionalitzat. Caiguda en picat de les accions El 27-VI la CNMV n'ha de suspendre la cotització. El juny les accions valdran 0,9€. (Caldran 23.000 milions € de diner públic). La Fiscalia obrirà diligències per possibles delictes en la constitució de Bankia, i Rato i més d'una trentena de consellers rebran querelles.

Aquell 2012 va ser un any atziac: Rato s'acollí a l'amnistia fiscal de Montoro com d'altres 30.000 evasors, però la seva DTE (Declaració Tributària Especial), va fer saltar les alarmes de l'Agència Tributària perquè sols feia aflorar 115.000 € pels quals va pagar poc més d'11.500 € (se li atribuïa un patrimoni de 27 milions). La seva decadència havia començat. El gener del 2013 salta a la premsa el "cas Bárcenas", presumpta comptabilitat no oficial del PP que basta el període 1990-2008, segons el qual haurien cobrat sobresous Rajoy, Cospedal, Mayor Oreja, Arenas, Acebes, Álvarez Cascos, Trillo i ell (216.711 euros), entre d'altres. Un cas en fase d'instrucció com a peça separada del cas Gürtel per part del magistrat Pablo Ruz.

Imputat pel cas Bankia (s'havia fixat una fiança de 800 milions), l'estiu del 2013 donà als seus fills participacions per un valor de més de 2,5 milions € en una teranyina familiar de societats i empreses per reduir el patrimoni (alçament de béns?). Pitjor: aquestes donacions haurien estat una simple cortina de fum.

Per postres, aquell any la declaració de béns de Rato a l'estranger del 2013 es contradeia amb la declaració anterior, ja que feia aflorar béns desconeguts pel fisc. L'ONIF (Oficina Nacional d'Investigació del Frau) l'investigà (a ell i a 131.000 persones més) i trobà 715 persones susceptibles d'haver comès blanqueig de capitals. La Fiscalia Anticorrupció no en va fer cas, però sí el Sepblac (Servei executiu per la Prevenció de blanqueig de capitals i delictes monetaris) i n'analitzà l'expedient de 300 el febrer del 2015, just quan el gener havia saltat als mitjans que 80 exconsellers i directius de Caja de Madrid posseïen una targeta de crèdit sense declarar ("targetes negres"), amb la qual Rato s'havia beneficiat de 15.700 € (Blesa 136.000 € i Spottorno, de la casa reial, 9.500€).

El 16 d'abril de 2015 la Unitat de Vigilància Duanera escorcolla domicili i despatx de Rato i el deté unes set hores. Se li estalvià la garjola, malgrat l'escàndol general. El jutge ordenà bloquejar els seus comptes bancaris. Llenya al foc dels mitjans. Pagaments del fons Texas Pacific Group, tripijocs amb Servihabitat i la Sareb, martingales amb el banc turc Akbank ... El 25 l'Audiència Nacional rebaixa de 800 a 34 milions € la fiança pel cas Bankia. R.R. havia salvat pels pèls el pitjor dels escenaris, el PP quedava tocat abans de les eleccions autonòmiques i municipals. I tres processos damunt del cap com espases de Dàmocles.

Quan has fet i desfet al teu albir sense cap escrúpol, quan et creus impune, quan saps que tothom et té per hipòcrita, quan fins i tot els teus no et salven de la pitjor vergonya, què se sent, senyor R.R?