No m'agrada la deriva que està prenent el camí cap a les eleccions del 27-S, dites plebiscitàries per raons interessades. Aquest dia, els catalans hem de triar qui governarà Catalunya durant els següents quatre anys. És a dir, qui dissenyarà i gestionarà la política catalana durant el període que duri el mandat. Però Mas ja ha començat la campanya i, com va fer abans de la contesa del 25 de novembre de 2012, ja està demanant vots suficients per obtenir una majoria absoluta que referendi, diu, l'independentisme d'una majoria de catalans, fet que, alhora, li donarà una suposada força davant Madrid i Brussel·les per aconseguir alliberar-nos d'Espanya. No hi ha cap prova -ni sospita argumentada- que això faciliti realment l'objectiu final. Segons han dit des de la UE, la independència de Catalunya només l'acceptaran si es fa mitjançant una negociació amb Madrid. I això ho saben a CDC. A què ve, doncs, aquesta obsessió per la llista única o, com a concessió, quatre llistes (una per circumscripció electoral) encapçalades per Artur Mas? A què ve aquesta obsessió per obtenir la majoria absoluta? Per mantenir-se en la presidència de la Generalitat? Per tenir un xec en blanc per governar com vulgui? Què hi ha, realment, al darrere? Més "retallades", més reformes laborals, reblar més el TTIP? Les respostes a aquestes preguntes em preocupen. Perquè el dia 28 s'ha de seguir governant Catalunya, i no m'agradaria patir més la política social i econòmica que ha fet CiU, sobretot des que mana Mas. Són molts els catalans, independentistes des de molt abans de la "conversió saulista", que volen sobirania pròpia, però amb justícia social. Aleshores, a qui voto jo el 27-S?
