El dibuix de la portada del número 142 de la revista Lloret Gaceta del 22 de juny de 1978 va tocar el voraviu de les autoritats municipals de la vila del llorer. N'hi havia per això i per molt més!

A tota plana es reproduïa l'edifici de l'ajuntament coronat per unes flamarades e?nor?mes que s'enlairaven cap al cel. La imatge va aixecar un gran rebombori. El director de la publicació va haver de sortir al pas per defensar la inventiva i l'enginy del dibuixant i pintor Josep Maria Barba, que amb la seva barba de jove hippy s'imaginava com es cremava la casa de la vila a la revetlla per celebrar el solstici d'estiu. En efecte, si es resseguia la forma de les flames, apareixia el nom de Sant Joan.

De totes maneres, era discutible la interpretació del responsable de la revista que qualificava la il·lustració com una ofrena sim?pàtica a la festa del foc. I encara menys era creïble l'explicació que l'Ajuntament era el símbol de tot un poble que s'ho passa?va d'allò més bé amb els focs, els petards, la coca i el cava. En fi, que s'intentaven salvar les aparences per apaivagar les crítiques. N'hi havia per tant?

Tot i que només conec de passada l'artista del plomí, em fa l'efecte que, sota l'apa?ren?ça de no haver trencat mai cap plat, hi ha un personatge amb una sornegueria i una ironia que desarma qualsevol.

Per tant, no seria gens estrany que el seu subconscient (i potser també la seva consciència) un xic rebel volgués expressar que calia fer foc nou a l'Ajuntament.

S'ha de recordar que eren temps de transi?ció, amb un Ajuntament presidit per un alcalde nomenat per la Junta Electoral Municipal l'1 de febrer de 1976, coneixedor que el seu càrrec tenia data de caducitat.

Els ciutadans volien eleccions democrà?ti?ques, que es van celebrar el 3 d'abril de 1979, després de tants anys de franquisme per poder elegir els representants municipals.

Doncs bé, si abandonem el túnel del temps per analitzar els resultats a Lloret de Mar de les desenes eleccions municipals del 24 de maig del 2015, s'arriba a la conclusió que els votants han escollit un ventall de vuit opcions polítiques que estan obligades a pactar entre elles si volen un govern estable.

A les portes d'una nova edició de la revetlla de Sant Joan, si no es vol cremar (metafòricament) l'Ajuntament, s'ha d'instaurar la pràctica del consens permanent com un hàbit de funcionament.

A la vegada, aquesta necessitat de diàleg constant és una manera d'allunyar les temptacions de possibles piròmans que, assumint el paper de Torquemada, estarien disposats a plantar fogueres amb afanys purificadors que, a vegades, només amaguen interessos inconfessables.