· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

23.06.2015 | 08:43

L'hostaleria al Barri Vell
NÚRIA BONET MALÀS. girona.

Escric aquesta carta per posicionar-me en favor de l'hostaleria al Barri Vell de Girona. No tinc res a veure amb aquesta activitat, però trobo kafkiana la prohibició de poder ajuntar taules a les terrasses de bars i restaurants passades les 23.00 hores.

El «pobre» argument que dóna l'Ajuntament és: dues taules de quatre fan menys soroll que una taula de vuit... Perdoni? El que fa soroll o no és la qualitat cívica de la gent.

Per altra part, en el supòsit que es tracti d'un grup de cinc persones, on col·loquem el «pringat» que sobra? A la taula del costat amb permís dels que ja ocupen la taula i si és que els sobra una cadira? O a l'altra banda de la terrassa ben castigat?

He viscut molts anys gairebé davant de l'Ajuntament i els asseguro que t'acostumes a tot tipus de sorolls, inclòs el del rellotge de l'Ajuntament que toca cada quart i repeteix les hores.

Mirin, si el que volen és carregar-se el gremi de l'hostaleria, entre lleis i prohibicions ho estan aconseguint. Els estan matant a poc a poc i lentament.

El que no es diu de CiU
Àngel Lapiedra Fortuny. girona.

Escric aquestes lletres amb ànim de mantenir-me en l'equidistància. M'han fet avorrir la política, no professo cap mena de simpatia per cap formació, i per higiene mental procuro defugir qualsevol notícia que tingui relació amb aquesta. Tanmateix, m'agradaria puntualitzar un fet del qual diria jo que no se'n parla massa, al voltant de la desfeta de Convergència i Unió d'ara fa uns dies. Se?ré molt concret: crec que el partit que real?ment ha traït la tradició ideològica d'aquesta federació històrica ha estat Conver?gèn?cia Democràtica. Repassant els trenta-set anys que ha durat, que jo recordi, mai, fins ara, no ha afegit l'independentisme al seu credo. És més, sempre l'ha procurat mantenir a ratlla, decantant-se per intervenir, o com a mínim influenciar, en la polí?tica espanyola amb ànim de catalanitzar-la. Per tant, siusplau, no intentem manipular el que és obvi: a Unió no se la pot acusar de res, ans al contrari: ells sempre, com ara, s'han mantingut fidels als principis del seu partit.

No tinc cap mena d'inquietud per saber què els podrà passar a partir d'ara, però va?ja, no cal ser massa savi per endevinar que així, dividits, ben poc els quedarà per fer en un futur no massa llunyà.

Els metges també són «cracks»
Mateu Frigoler Teixidor. Canet d'Adri .

Fa pocs dies, en el curs d'una conferència de Justícia i Pau a la Casa de Cultura gironina, algú del públic assistent va deixar anar una frase que em va cridar molt l'atenció. Després d'uns dies de bogeria col·lectiva immersos junt amb tots els mitjans de comunicació en l'eufòria blaugrana del triplet, la pregunta o reflexió era «queda quelcom després d'aquesta orgia futbolística?». Aquesta pilota rodona que tan bé funciona a qualsevol classe de govern per tenir entretingut el personal, ja la xutava el general Franco manipulant els Gurucetes de torn per distreure els afeccionats durant tota la setmana. L'estratègia és la mateixa de sempre, l'opi del poble servit amb boniques copes de llautó cromat.

I així, mentre el país cada dia té més pobres, estem fent multimilionaris aquests anomenats cracks estrangers que no volen ni aprendre el català però guanyen en un mes el mateix que vint metges de la nostra Seguretat Social en un any. Magnífics professionals de la sanitat que pateixen diàriament les retallades d'uns governs corruptes i escandalosament endeutats. Ningú els farà cap rua ni mai tindran una prima extra per salvar un malalt desnonat, també s'ha de dir, molt sovint podem veure amb satisfacció cartes d'agraïment cap a ells i els centres sanitaris gironins per part de ciutadans agraïts a la seva sensible dedicació i excel·lent tracte vers els malalts.

Ara durant uns quants dies tornarem a patir una altra pallissa mediàtica, les properes eleccions a la presidència del Barça. Ben segur que eclipsaran unes altres en les quals ens juguem el nostre futur com a nació. No passa res, primer cal saber si serà el Bartomeu o el Laporta, tota la resta són punyetes, què seria de Catalunya sense l'equip venut als dictadors de Qatar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema