Al final, s'ha consumat el divorci entre les dues forces polítiques que durant més anys han governat la Generalitat de Catalunya. És curiós, però, que els dirigents de CDC que escriuen a la premsa pràcticament no hi facin referència. Sembla com si des del partit s'haguessin donat instruccions per tal de no parlar-ne massa. I així només Mas, Espadaler, Gispert i Castellà hi han dit la seva. La resta, muts i a la gàbia.
Trenta-set anys de matrimoni donen per omplir pàgines i pàgines de diaris, però la cita del 27-S ja és a tocar i els partits no volen parlar de passat, sinó de futur. I així, Mas fa una crida als sobiranistes del país per endegar una nova etapa, mentre que Unió per primera vegada es planteja anar en solitari a unes eleccions catalanes.
Ja no es podrà parlar de la mala salut de ferro de la federació, sinó que en pocs dies ambdues formacions es llençaran els trastos pel cap. Hi ha un munt d'incògnites i els regidors dels ajuntaments tindran una difícil convivència. Això que s'ha encetat com un camí de roses i flors aviat canviarà. Si Unió fa un bon resultat electoral, ben aviat alcaldes i alcaldesses viuran moments molt complicats i de ben segur es veuran obligats a refer majories si poden, és clar.
Amb poc temps el panorama ha canviat radicalment i no hi ha dubte que a la tardor propera encara canviarà més. Difícilment Mas podrà retenir la presidència atès que a hores d'ara les esquerres guanyaran i amb força diferència. Al president li passarà el mateix que a Rajoy. Guanyaran les eleccions però no tindran companys de viatge.
És per això que Artur Mas va fer una crida a les entitats sobiranistes del país. Pensa que només amb el seu suport tindrà opcions de conservar el càrrec. Però Junqueras sap que té al davant la seva gran oportunitat i de ben segur no deixarà escapar l'oportunitat.
Amb un panorama de gran fragmentació, UDC no ho tindrà fàcil. Com molt bé deia l'exconseller Espadaler, tenen un gran espai, però poc temps. L'oferta d'Unió arriba massa tard i durant molt temps Duran Lleida ha perdut el temps. Podia haver recomposat un espai de centre catalanista, però no se l'ha vist enlloc els darrers mesos. Fins i tot va renunciar a participar en la campanya electoral.
Ara l'aposta arriba tard. Amb l'estiu pel mig, difícilment es presentarà una oferta engrescadora. En uns moments en què els partits amaguen les sigles i aposten per gent de la societat civil independent, UDC recupera les velles sigles i ho fa amb els seus militants. Per cert, ben pocs i a sobre dividits.
Rigol se n'ha anat i al grup de Castellà els expulsaran. Encetar aquesta carrera sembla del tot complicat atès que les divisions mai no són acceptades per l'electorat. No hi ha dubte que s'hauran de multiplicar si pensen com a mínim aconseguir un grup parlamentari propi. De no assolir-lo, ho tindran magre per a conservar un perfil propi.
L'aposta independentista de Mas passarà a la història. Ara mateix no sabem si serà un èxit o un rotund fracàs. Però en tot cas ha servit perquè els partits polítics se'ls obligui a amagar les sigles i perquè el PSC i CiU s'hagin esberlat, mentre el PP resti com una força residual a Catalunya. D'això se n'aprofitaran ERC i Ciutadans, que han tingut Mas com a màxim aliat en les seves respectives estratègies.
