les modalitats més exitoses d'educació per internet i d'e-learning són les que reflecteixen o repliquen els sistemes anteriors al desenvolupament de la xarxa, amb aules, classes, llibres... Per aquesta raó, hi persisteixen pràctiques i mètodes ben coneguts, com la divisió dels coneixements en diferents àrees temàtiques, l'avaluació individual dels estudiants o les consultes amb uns professors -suposadament- experts en les respectives matèries. Aquesta continuïtat evident contradiu les paraules d'aquells que reivindiquen el canvi radical del plantejament de l'ensenyament en l'era digital. De moment, la Web té un major impacte en l'educació quan no genera patrons de participació nous. Aquí i a tot arreu. Per exemple, la popularitat dels anomenats MOOC -acrònim de massive open online courses, és a dir, cursos en línia massius i oberts-, en lloc de fer arribar oportunitats a aquells que fins ara no les han tingut, està facilitant l'accés a més mitjans als individus amb recursos, que estan molt motivats i que ja compten amb una bona preparació. Això no significa que els MOOC siguin irrellevants, però sembla evident que s'han exagerat les seves hipotètiques propietats transformadores.
