A l'hora de valorar algunes decisions... ehem... controvertides de l'Ajuntament de Girona, hi ha diversitat d'opinions. Alguns gironins les atribueixen a simple ineptitud dels regidors, d'altres a interessos ocults per beneficiar qui sap qui, els de més enllà a la ingesta de drogues i/o alcohol en dosis semiletals, i també hi ha qui creu que ens trobem davant de clars símptomes de demència. Explicacions totes plausibles a la vista dels resultats, però que han resultat equivocades. En realitat tot és culpa de l'avorriment. Les comissions de govern són tan tedioses que un dia els nostres representants van decidir entretenir-se jugant a «A que no hi ha collons de...» i des d'aleshores ha sigut un no parar.
Veient que qualsevol excusa era bona per absentar-se de les comissions i que els que hi acudien s'adormien en postures fins i tot perilloses, va ser l'alcalde qui va començar:
-A que no hi ha collons de gastar-nos una morterada en un fons d'art i pagar-ho amb el cànon de l'aigua?
- Sí home, i després dir que surt gratis- va collonar un regidor sense sospitar que se'l prendrien seriosament.
Va començar com una broma simpàtica destinada a millorar l'empatia dins de l'equip de govern, ningú creia possible poder-la perllongar sense posar en perill no només tal govern sinó la integritat dels seus membres. Però no va passar res. No comptaven amb l'afició gironina a menjar gripaus. Així que a la següent comissió:
-A que no hi ha collons de concedir aquest permís que han sol·licitat avui per construir un restaurant penjant del riu... en ple Barri Vell?
Riallades, algun «hòstia com ens passem», i finalment endavant. I així van arribar monòlits religiosos al carrer, i ordenances que castiguen la persona que demana diners o el restaurant que ajunta taules, i a les 12 fer fora la gent de les terrasses, i prohibir anar en bicicleta pel Barri Vell... Ens queda l'esperança, ara que ja han comprovat que ho poden fer tot, que s'avorreixin també d'aquest joc.
