Cartes

24.06.2015 | 06:51

La merda de la muntanya fa pudor
Berta Montfort. banyoles.
«Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat»... i fan judicis «juliverds». Jutges que culpen innocents. Cort de porcs que mengen pinso caducat. Ases i bèsties que sols miren la pastanaga del davant. Una escena comuna d'una granja de gallines.
Sovint es juga al joc del telèfon i s'acaba amb Juegos del hambre sols per avorriment i emplenar buits. Ja no ens sorprenen les situacions en què una persona emeti un missatge «+» i el receptor rebi «-», tampoc les persones que tiren merda com si fos confeti de festa major i altres que la remenen per desídia a netejar-se el seu melic empastifat de porqueria.
Ocasionalment ja veus a venir la merda, algunes vegades aquesta es presenta com una mena de tsunami que no et deixa temps a escapar-te'n i altres com trons que avisen de la tempesta que s'apropa.
En resum, sense merda es viu millor i et sents més lleuger. Si la veus a venir fuig ràpid abans que t'emmerdin. Visquem més i deixeu de sobreviure, germans! Només es viu un cop! La vida és bella! Fora covardia!

L'encíclica
«Laudato sii»
Jesús Domingo Martínez. GIRONA.
El passat dia 18 es va fer pública l'encíclica Laudato sii (Lloat ?si??guis) en què el Papa exhorta el món a preservar la mare Terra.
 El Sant Pare subratlla que el respecte al medi ambient i als éssers humans va de la mà i que el deteriorament de tots dos aspectes afecta de manera especial els més febles. 
De tot el text, em quedo amb el següent, on diu: «L'ambient humà i l'ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no parem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social. De fet, el deteriorament de l'ambient i el de la societat afecten d'una manera molt especial els més febles i necessitats». Em sembla una visió més àmplia, realista i humana a la que sistemàticament ens presenten grups mediambientalistes i, especialment, ecologistes.

Cristians a Betlem
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí.
Dissabte passat vaig anar a la Basílica de Castelló d'Empúries a compartir l'eucaristia amb els feligresos d'aquesta parròquia, juntament amb una família de cristians, que eren de Betlem i que aquests dies es trobaven entre ?nosaltres, en un acte d'agermanament promogut pel mossèn de la població. La família, formada per un jove matrimoni i els seus tres fills, eren un testimoni de la difícil situació en què poden arribar a viure els cristians en algunes parts del món com és, en aquest cas, a Betlem. Justament en aquesta ciutat, allà on hi ha la Basílica de la Nativitat, el lloc on per als cristians es creu que va néixer Jesús i on cada any molts turis?tes la visiten, cada vegada hi ha menys cristians que formin part de la seva població. Per aquest motiu, és important conèixer aquest testimoni de cristians que viuen a Betlem. No només ens van explicar les seves vivències i ens van mostrar peces de l'artesania feta al seu país, sinó que també ens van convidar a anar-hi per conèixer millor la seva comunitat.

Catalunya no és de dretes ni d'esquerres
Francesc A. Picas. la jonquera.
Catalunya no és de dretes ni d'esquerres. Catalunya és Catalunya pels quatre costats. Els catalans necessitem les dues mans per afaitar-nos, per rentar-nos la cara, per treballar i per abraçar-nos.
I també dues mans per governar amb col·laboració d'ideals, honradesa i sinceritat. M'ha estranyat que la monja Forcades faci campanya pel braç únic de Cervantes. La tenia per una catalana coherent, que anhelava la unió política de tots els catalans per assolir els brillants propòsits que aspirem el 27 de setembre. M'ha desil·lusionat.
Catalunya precisa un ideal unit com la trama i l'ordit. Amb un govern propi. Que els empresaris trobin facilitats per crear riqueses, i que amb justícia social sigui ben distribuïda i d'acord a la voluntat i capacitat de treball. Amb unes escoles que la única llengua oficial sigui la llengua catalana. Que els malalts i els vells estiguin ben atesos i amb una medecina moderna. Que no faltin camps d'esports als pobles ni copioses biblioteques. Que joves i noies trobin en el matrimoni un cami d'esperances i d'amor, gaudit en un habitatge digne.
Amiga Forcades; A Catalunya, sobren dretes i esquerres divergents, necessitem uns governants units per aconseguir la Catalunya que somiem. La teva proposta política és un nou entrebanc al camí d'una Catalunya rica, lliure i agermanada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema