Ressaca

24.06.2015 | 08:33
Ressaca

Aquest article va dirigit a aquelles i aquells que van néixer durant la dècada dels 70 i molt especialment als que ho van fer a partir de la mort de Franco i encara tenen tendència a reproduir actituds de l'era postuniversitària. Avui, si heu seguit aquests patrons, teniu ressaca. Els símptomes us són familiars, perquè reprodueixen sensacions ja viscudes, però hi ha unes subtils variacions.

Abans, el despertar d'una nit intensa era acceptat com a part indissoluble de la mateixa, perquè hi havia, en la decisió de sortir i beure, la firma simbòlica d'un contracte: els excessos tenien seqüeles físiques, però formaven part de la diversió perquè generaven anècdotes i situacions rocambolesques que eren convenientment socialitzades. Ara, però, compartir el drama no el relativitza.

Per començar, no ho podeu compartir tant com anys enrere, perquè no pots explicar al teu fill petit, que es lleva a primeríssima hora, que t'aguantes el cap amb una mà perquè et vas beure l'aigua dels gerros. Els teus companys de barra tampoc no estan operatius perquè, en estar tan perjudicats com tu, perceben la pantalla del mòbil com un catalitzador de llum solar. Vet aquí la variació principal: aquesta ressaca que teniu avui us l'heu guanyat amb la meitat d'alcohol que ingeríeu de joves, i el mal de cap que us ha provocat us sembla crònic, perquè no aconseguiu trobar cap antídot a aquesta inflamació cerebral que us lamina l'ànima. Una veueta us avisa que l'endemà encara serà pitjor, perquè el vostre cos ha perdut poder de regeneració i el vostre estómac ja no ho pot arreglar tot amb la cafeïna o la ingesta de fregits intravenosos. Quan aneu pel carrer, contempleu amb una profunda enveja els joves de vint-i-pocs que semblen estar frescos com una rosa. No us equivoqueu. Estan tan cascats com vosaltres, però ells encara conserven l'efímer superpoder de gestionar les conseqüències dels excessos etílics. A més edat, menys màscares.

Conclusió: sou els mateixos de sempre, però, paradoxalment, ara teniu més ganes de cridar la mama que fa 20 anys. Benvinguts a la maduresa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema